L’EMA, un trampolí per a l’economia del coneixement

i Maria Teresa Bassons
02/08/2017
3 min

Aquesta tardor Barcelona pot ser l’escollida. Si l’Agència Europea de Medicaments (EMA per les seves sigles en anglès) tria la nostra ciutat, d’entre les dinou candidates, per ubicar-hi la seva seu, suposaria un revulsiu no només per al sector de les ciències de la vida i de la salut (CVS) -indústria farmacèutica, biotecnologia, tecnologies mèdiques i altres empreses-, sinó també per a l’economia de Barcelona, en particular, i del país, en general.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si l’EMA s’instal·la a Barcelona és per quedar-s’hi. A diferència d’altres esdeveniments que venen, transformen la ciutat i suposen una important font de riquesa durant un període de temps determinat, l’EMA es quedaria per formar part de la nostra realitat diària. La inversió, el talent i el pool d’empreses i de professionals, entre d’altres, seria constant, i el salt qualitatiu i quantitatiu en l’àmbit de la recerca en salut, una realitat.

Fa ja més d’una dècada que Barcelona està immersa en un canvi de model productiu que avança cap a l’economia del coneixement. En els últims tres anys, el gir cap a l’economia del coneixement s’ha accelerat i, de 2013 a 2016, s’han creat a Barcelona 175 empreses de l’àmbit de la biomedicina i de les CVS, de les quals 95 són spin-offs impulsats per hospitals i centres de recerca. A més, Barcelona i la seva àrea d’influència compta amb 31 centres d’investigació biomèdica, ciències de la salut i sanitat animal.

Barcelona és la segona smart city del món, és a dir, la segona a l’hora d’aplicar les tecnologies de la informació i les comunicacions per millorar la qualitat de vida de les persones i la sostenibilitat de la ciutat; la novena d’entre les seixanta millors ciutats del món per a start-ups -empreses de nova creació altament innovadores-; compta amb onze hospitals universitaris, i amb notables infraestructures científiques, com el Barcelona Supercomputing Centre (BSC), el Sincrotró Alba i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG).

Aquesta estratègia d’impuls a la recerca ha permès que Barcelona s’hagi situat com a cinquena ciutat d’Europa i dissetena del món en producció científica.

Pel que fa a Catalunya, segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre el sector de les ciències de la vida i de la salut (CVS), entre 2011 i 2014 la facturació d’aquest sector ha passat de representar el 3,1% al 3,8% de la facturació total de l’economia catalana. El pes del sector de les CVS és comparable al pes de l’hostaleria i restauració, que el 2014 va facturar 18.489 milions.

El mateix informe destaca el fet que el subsector farmacèutic més que duplica la productivitat mitjana del conjunt de l’economia catalana, i la seva remuneració salarial gairebé duplica la mitjana. És el subsector industrial que més inverteix en R+D i entre els anys 2000 i 2016 va multiplicar per cinc les exportacions, fins a representar el 7,8% del total d’exportacions catalanes i el 45% de les exportacions de productes farmacèutics de tot l’Estat.

A banda d’un model productiu basat cada vegada més en l’economia del coneixement, l’EMA hauria de triar Barcelona perquè compleix els requisits tant pel que fa a disponibilitat d’un edifici adequat dins del calendari establert, l’emblemàtica i alhora funcional Torre de les Glòries, com pel que fa a accessibilitat de la seu i connectivitat internacional. L’aeroport de Barcelona és el novè d’Europa pel que fa a nombre de passatgers, comunica directament amb 21 capitals europees i opera més de vuitanta vols directes al dia. També connecta diàriament Barcelona amb l’Àsia i Amèrica.

En definitiva, l’EMA trobarà en Barcelona el principal pol d’investigació biomèdica del sud d’Europa, i Barcelona trobarà en l’EMA un factor dinamitzador determinant per consolidar aquest model productiu, que vol convertir la ciència en tecnologia aplicada i de mercat per garantir uns medicaments segurs i eficaços per millorar la salut de milions de ciutadans europeus.

Barcelona ja és oficialment candidata. Vint-i-cinc anys més tard, l’esperit olímpic ha estat present en la coordinació i el treball conjunt de les tres administracions implicades. És imprescindible que segueixin treballant juntes, amb l’inestimable suport de la societat civil, que el tenen, si volem que la nostra candidatura arribi a bon port. Ara falta que, en el sistema de valoració i votació de la nova seu, es trobin els països aliats necessaris per ser guanyadors. Els requisits previs i objectius els complim tots, la majoria amb escreix.

stats