L’EMA, un trampolí per a l’economia del coneixement

Aquesta tardor Barcelona pot ser l’escollida. Si l’Agència Europea de Medicaments (EMA per les seves sigles en anglès) tria la nostra ciutat, d’entre les dinou candidates, per ubicar-hi la seva seu, suposaria un revulsiu no només per al sector de les ciències de la vida i de la salut (CVS) -indústria farmacèutica, biotecnologia, tecnologies mèdiques i altres empreses-, sinó també per a l’economia de Barcelona, en particular, i del país, en general.

Si l’EMA s’instal·la a Barcelona és per quedar-s’hi. A diferència d’altres esdeveniments que venen, transformen la ciutat i suposen una important font de riquesa durant un període de temps determinat, l’EMA es quedaria per formar part de la nostra realitat diària. La inversió, el talent i el pool d’empreses i de professionals, entre d’altres, seria constant, i el salt qualitatiu i quantitatiu en l’àmbit de la recerca en salut, una realitat.

Fa ja més d’una dècada que Barcelona està immersa en un canvi de model productiu que avança cap a l’economia del coneixement. En els últims tres anys, el gir cap a l’economia del coneixement s’ha accelerat i, de 2013 a 2016, s’han creat a Barcelona 175 empreses de l’àmbit de la biomedicina i de les CVS, de les quals 95 són spin-offs impulsats per hospitals i centres de recerca. A més, Barcelona i la seva àrea d’influència compta amb 31 centres d’investigació biomèdica, ciències de la salut i sanitat animal.

Barcelona és la segona smart city del món, és a dir, la segona a l’hora d’aplicar les tecnologies de la informació i les comunicacions per millorar la qualitat de vida de les persones i la sostenibilitat de la ciutat; la novena d’entre les seixanta millors ciutats del món per a start-ups -empreses de nova creació altament innovadores-; compta amb onze hospitals universitaris, i amb notables infraestructures científiques, com el Barcelona Supercomputing Centre (BSC), el Sincrotró Alba i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG).

Aquesta estratègia d’impuls a la recerca ha permès que Barcelona s’hagi situat com a cinquena ciutat d’Europa i dissetena del món en producció científica.

Pel que fa a Catalunya, segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre el sector de les ciències de la vida i de la salut (CVS), entre 2011 i 2014 la facturació d’aquest sector ha passat de representar el 3,1% al 3,8% de la facturació total de l’economia catalana. El pes del sector de les CVS és comparable al pes de l’hostaleria i restauració, que el 2014 va facturar 18.489 milions.

El mateix informe destaca el fet que el subsector farmacèutic més que duplica la productivitat mitjana del conjunt de l’economia catalana, i la seva remuneració salarial gairebé duplica la mitjana. És el subsector industrial que més inverteix en R+D i entre els anys 2000 i 2016 va multiplicar per cinc les exportacions, fins a representar el 7,8% del total d’exportacions catalanes i el 45% de les exportacions de productes farmacèutics de tot l’Estat.

A banda d’un model productiu basat cada vegada més en l’economia del coneixement, l’EMA hauria de triar Barcelona perquè compleix els requisits tant pel que fa a disponibilitat d’un edifici adequat dins del calendari establert, l’emblemàtica i alhora funcional Torre de les Glòries, com pel que fa a accessibilitat de la seu i connectivitat internacional. L’aeroport de Barcelona és el novè d’Europa pel que fa a nombre de passatgers, comunica directament amb 21 capitals europees i opera més de vuitanta vols directes al dia. També connecta diàriament Barcelona amb l’Àsia i Amèrica.

En definitiva, l’EMA trobarà en Barcelona el principal pol d’investigació biomèdica del sud d’Europa, i Barcelona trobarà en l’EMA un factor dinamitzador determinant per consolidar aquest model productiu, que vol convertir la ciència en tecnologia aplicada i de mercat per garantir uns medicaments segurs i eficaços per millorar la salut de milions de ciutadans europeus.

Barcelona ja és oficialment candidata. Vint-i-cinc anys més tard, l’esperit olímpic ha estat present en la coordinació i el treball conjunt de les tres administracions implicades. És imprescindible que segueixin treballant juntes, amb l’inestimable suport de la societat civil, que el tenen, si volem que la nostra candidatura arribi a bon port. Ara falta que, en el sistema de valoració i votació de la nova seu, es trobin els països aliats necessaris per ser guanyadors. Els requisits previs i objectius els complim tots, la majoria amb escreix.