L’aprovació de l’amnistia i el descarrilament dels pressupostos de la Generalitat, amb una diferència de poques hores, dinamiten l’escenari polític i obren una nova etapa. Seran els ciutadans els que decidiran el dia 12 de maig, potser amb la pinça al nas, a qui fan confiança per governar.
En la política també hi ha accidents i ERC no s’esperava que els comuns portessin el seu no fins a les últimes conseqüències amb l’excusa del Hard Rock. Les dinàmiques de partit i el malestar a l’Ajuntament de Barcelona poden haver comptat tant com la incomoditat de rebre indicacions des de Madrid. El resultat és que els d’Albiach s’han carregat uns pressupostos expansius quan ni la sequera ni els sistemes educatiu, sanitari i social s’ho poden permetre.
Les maquinàries d’ERC i del PSC escalfaven motors des de fa mesos i arriben preparades a la campanya. La convocatòria agafa menys ordenat orgànicament Junts, que apostarà per la tornada de l’expresident Carles Puigdemont, que haurà de decidir si tria l’escó al Parlament català o a l’europeu. L’ona expansiva arriba al Congrés dels Diputats, on Sánchez, conscient que ha perdut la majoria per als pressupostos, no els presentarà. Si la legislatura no està amortitzada, ho sembla. El 12 de maig es tornaran a repartir cartes, però que ningú es cregui que podrà jugar sol. Els ciutadans hauran de triar tant un president com una coalició.
