Començo amb dues justificacions que crec obligades sobre l'oportunitat i el contingut de l’article. La primera és que molts podeu pensar amb raó que la gran quantitat de notícies importants i de problemes polítics i socials que estem vivint aquests dies demanarien parlar d’altres temes més actuals i molt calents. Però jo penso que seria molt dolent de cara al futur que quedessin relegats a un segon pla les preocupacions i els debats de fa uns mesos sobre els mals resultats de l’informe PISA sobre l'educació a Catalunya. Crec, al contrari, que cal aprofitar l'oportunitat de les eleccions que acaben de celebrar-se per reforçar aquest debat. Amb relació al contingut, no amago que la meva condició de vicepresident de la Fundació Bofill (FB) fa que moltes de les consideracions que faig estiguin influïdes pels coneixements rebuts en els debats que hi hem tingut, amb gent molt experta sobre el tema.
1. Sorpresa, reacció, fatalisme i oportunitat. Des de la publicació de l’informe PISA hem viscut ja quatre etapes ben diferents. En primer lloc, sorpresa pel fet que un grup de competències bàsiques dels alumnes a Catalunya fossin més baixes i seguissin baixant més no només que a la resta dels països de l'OCDE sinó també que a la resta d’Espanya; i també que segueixin creixent les diferències entre l’alumnat vulnerable, per origen o per pobresa, i la resta. Va ser una sorpresa per al conjunt de la població, però era conegut, i fins i tot denunciat, per la comunitat educativa i per altres entitats socials que treballem per al sector de l'educació.
L’impacte i la reacció de la conselleria van ser importants. Es va crear un grup d’experts que va elaborar i presentar un informe proposant un seguit de 52 actuacions, de les quals 18 es consideraven urgents. A la Bofill ens va satisfer molt veure que, modestament, moltes estaven alineades amb l’agenda de la Fundació. Fruit d’aquest informe, la consellera va posar en marxa un conjunt de mesures necessàries, encara que potser insuficients en alguns aspectes, per a la millora de l'equitat educativa del país. També se’n van anunciar d'altres que podrien ser aplicades a mitjà termini i que necessitaven augments dels pressupostos dedicats a aquest sector. Sense poder dir que estava entusiasmat, crec que calia veure que s’estava posant en marxa un procés de millora que calia valorar i intensificar amb més continguts i més urgència.
El fatalisme neix del fet que, per raons que no tenen res a veure amb el tema de l'educació, va ser impossible aprovar els pressupostos catalans per al 2024 i ens hem quedat amb uns pressupostos perllongats que no inclouen prou recursos per a moltes de les actuacions anunciades, i per tant no es pot pensar que puguem fer front al problema amb èxit.
Les eleccions d'ahir a casa nostra, a part de moltes altres conseqüències, ens permeten pensar en les possibles actuacions d’un futur govern, prioritàries per a la millora de l'educació. Sense l’informe PISA i sense el canvi inesperat de legislatura no hauríem tingut ara l’evidència de les necessitats del sector i la possibilitat d’augmentar els recursos per fer-hi front. D’aquí el meu sentiment d’oportunitat.
2. La millora de l’educació. La FB ha editat i distribuït un petit informe subtitulat Reptes i propostes per millorar l’equitat educativa que pretén generar consciència que aquest hauria de ser un dels punts de preferència i debat i, alhora, dir que cal enfocar l'atenció en la necessitat de millorar l'equitat educativa. Resumeixo amb poques paraules alguns dels vuit reptes que considero fonamentals i que s’exposen en l’informe, i menciono algunes de les mesures que esperaria veure anunciades, finançades i aplicades.
a) Donar prioritat al pla de xoc –aprovat pel Parlament– contra l’abandonament escolar prematur (que actualment se situa en un 14% i que s’hauria de reduir al 9% abans del final de la dècada).
b) Augmentar l'atenció als centres socialment desfavorits d’alta i molt alta complexitat, que són aproximadament uns 600 a Catalunya i que no tenen els recursos personals ni econòmics suficients.
c) Consolidar i intensificar les polítiques previstes en el pacte contra la segregació escolar fent-les sostenibles en el temps per reduir la segregació del 34% actual al 18% en els propers quatre anys.
d) Impulsar un pla de xoc per al benestar digital garantint una digitalització educativa que sigui font d’oportunitats personals futures i que alhora eviti els riscos d'una excessiva o inadequada utilització d'aparells o de pantalles.
e) Dignificar, valorar més, retribuir millor i augmentar la capacitat personal d’aquelles persones que escullen la professió de docents.
