Lea del Pozo: "No té sentit que donem una educació als nens basada en respostes que trobin a Google"

Periodista i filòloga de formació, Lea del Pozo (Barcelona, 1978) és la responsable editorial de Tekman Books, especialitzada en materials educatius que suposen una revolució silenciosa en la manera de concebre l'ensenyament escolar. Hi va arribar després de deixar la redacció de Público . La seva, assegura, no és la història trista d'una periodista que ha de deixar per força una feina. És més aviat el relat d'algú que tria un projecte perquè li interessen les històries que s'hi expliquen i la manera com es fan servir perquè els nens es coneguin i, a partir d'aquí, puguin aprendre. La teoria de les intel·ligències múltiples és la base sobre la qual es basteix l'editorial i els seus continguts.

De què va, aquesta teoria?

Durant molt de temps vam partir de la idea que la base de la intel·ligència era unificada. Cap als anys setanta apareix un senyor, Howard Gardner, que rebutja aquesta teoria estanca. Les intel·ligències múltiples -vuit en total- donen oportunitats als nanos.

No té sentit que, si cada nen és diferent, se'ls expliquin els conceptes de manera unificada.

No podem explicar un mateix concepte a tothom igual. El que fem a Tekman Books, que parteix dels materials de l'Escola Montserrat, és explicar un concepte des de diferents punts de vista.

Gardner diu que ara l'educació és molt superficial.

És una educació de contingut pur i dur. No té gaire sentit que donem una educació basada en respostes que es poden trobar a Google. El que té sentit és que ajudem els nanos a trobar el millor d'ells mateixos. Gardner ho diu així: "La intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes". És per aquí per on ha d'anar l'escola.

Associem l'educació amb un temari, un examen i una nota. A què l'hauríem d'associar?

Partim de la base que l'eduació és moltes més coses que una nota. Hi ha moltes escoles que, malgrat les dificultats que els posen els governs i les diverses reformes, estan fent una revolució educativa silenciosa. Aquesta revolució es basa a canviar la manera d'ensenyar. Intentem que el mestre faci de coach de l'alumne, que s'hi pugui concentrar sense haver de passar-se la vida preparant materials i exàmens.

I com s'avalua, aquesta manera d'educar?

Aquesta és la gran preocupació, sempre. Els mestres ho pregunten. Ara bé, si nosaltres canviem la manera d'ensenyar també hem de canviar la manera d'avaluar. Una anècdota: una mestra d'infantil explicava que treia el mural d'activitats quan avaluava els alumnes perquè no copiessin. Per què? És perfecte, que copïin! Als que se'ls acut mirar el mural és perquè són nanos vius. Què passa, tradicionalment? Que hi ha un decalatge molt gran entre l'escola i la societat.

¿Els nens estan ben educats per als temps que corren o se'ls educa amb uns paràmetres massa clàssics?

Una bona educació en el món actual és la que et dóna capacitat per saber-te moure i trobar quines són les teves fortaleses i debilitats. I, a partir d'aquí, saber jugar amb el que tens. Partint dels paràmetres tradicionals potser Messi no seria considerat intel·ligent però ara sabem que, partint de la teoria de les inteligencia, sí que ho és.

Les reformes educatives dels diversos governs no han servit, de moment, per aturar el fracàs escolar.

Per l'Escola Montserrat hi passen cada any dues mil persones per veure què s'hi fa i amb quins materials. Els governs, siguin del color que siguin, van per un altre cantó. No sé gaire bé com legislen, però el que és evident és que el fracàs escolar està a l'ordre del dia.

Què no es fa bé?

Segurament no estan escoltant prou el que demana la societat. Davant la realitat tan dura del fracàs escolar, no pot ser que continuem treballant igual que sempre. Em sembla absurd.

¿La teoria que defenseu requereix que hi hagi menys alumnes per classe?

No té per què. Treballar des de les intel·ligències no vol dir tenir menys nens a classe. Nosaltres col·laborem amb més de 300 escoles i no tenen menys alumnes que la resta d'escoles del país.

En tot cas, l'educació no és només l'escola.

Intentem que hi hagi el triangle amb els vèrtexs escola, família i nen. Sobretot en etapes tan importants com la que va dels 0 als 6 anys, que és quan s'estableixen les bases d'un alumne. La participació dels pares en l'educació és molt desitjable, i a Tekman tenim una aplicació mòbil que fomenta aquesta col·laboració.

L'educació es tracta bé als mitjans?

No. Aquests temes sempre es tracten com a polítiques educatives, però mai es parla d'educació. I el tòpic és cert: els nanos són el futur del país.