Laura Borràs: una caiguda a càmera lenta
La caiguda política de Laura Borràs s’ha produït a càmera lenta i encara dura, atès que la seva condemna no és ferma i que el seu partit, Junts per Catalunya, considera oficialment, seguint-la a ella, que el de Borràs és un cas de lawfare, és a dir, de persecució judicial contra l’independentisme. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va condemnar a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per uns delictes de prevaricació i falsedat documental comesos durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
L’acostament de Borràs a Convergència Democràtica va començar un temps abans del seu nomenament com a directora de la ILC. Se sol citar per il·lustrar aquesta proximitat el seu discurs en l’acte de lliurament del premi d’assaig polític Ramon Trias Fargas, de la Fundació CatDem. La Fundació havia engegat una exitosa operació per atraure persones de vàlua que poguessin contribuir a reforçar el projecte d’Artur Mas. Borràs va ser convidada a intervenir –per fer un elogi del gènere de l’assaig– en l’acte en què es va donar el premi al politòleg Ivan Serrano. Aquella nit d’estiu –18 de juliol del 2012– feia calor, però als jardins del Palau Robert s’hi estava prou bé. Borràs s’havia preparat a fons les seves paraules, farcides com sempre de cites i referències, i va impressionar els assistents, que se l’escoltaven a peu dret. Uns mesos després, ja el 2013, de la mà de Ferran Mascarell –conseller de Cultura– i Artur Mas era nomenada directora de la ILC.
L’ascens de Borràs esdevindria en els anys a venir meteòric: diputada al Parlament en dues ocasions, consellera de Cultura i presidenta del Parlament. Aquest càrrec el perdia definitivament aquest 1 de juny, després que el Tribunal Suprem ratifiqués l’ordre en aquest sentit de la Junta Electoral Central. Junts va triar aquest dimarts, dia 6, Anna Erra, dirigent considerada afí a Jordi Turull, per substituir Borràs a la presidència del Parlament. Aquesta última va reaccionar a la decisió d’obeir presa per la mesa del Parlament de forma semblant a com havia reaccionat quan se li van retirar les funcions de presidenta, és a dir, titllant de còmplices de la repressió el PSC, ERC i la CUP.
La reacció de Borràs ens dona una idea del seu caràcter tossut, fèrriament determinat. També és una mostra de com les gasta una persona amb una gran autoestima i capaç d’arremetre contra tot i tothom. A la vegada, és algú amb grans dots dialèctics, tot i que la seva paraula i els seus actes freqüenten sovint el terreny del populisme. No té por d’exposar-se a les xarxes socials, on compta amb un exèrcit de seguidors completament fidels. En el terreny ideològic, no se sap ben bé on se situa, perquè d’esquerres i dretes no en parla gaire. La seva especialitat és el terreny nacional, on practica sense descans i amb absoluta convicció l’independentisme màgic, és a dir, aquell que continua assegurant que la independència depèn només de voler-la molt i que el que cal és llançar l’ofensiva definitiva contra l’Estat.
A Junts, el seu èxit més sonat es va produir el novembre del 2020 en les primàries per triar el cap de llista a les eleccions al Parlament, que es van celebrar el febrer següent. Ella es va imposar molt folgadament a l’altre aspirant, Damià Calvet, provinent de Convergència Democràtica. Borràs va superar el 75 % dels vots, mentre que Calvet es quedava en el 20,5. Ara fa un any, al congrés del partit celebrat a Argelers, va ser elegida per presidir Junts, però d’una forma molt menys aclaparadora. Era la primera mostra d’afebliment. Així, mentre Turull rebia la confiança del 92% dels presents, ella es quedava amb el 78%. Pitjor va anar encara per als anomenats lauristes la votació sobre la candidatura de Xavier Trias, de la qual el sector de Borràs havia sigut vistosament exclòs. Els militants barcelonins de Junts, tanmateix, van avalar Trias àmpliament, mentre que els lauristes, que rebutjaven la llista, van sumar el 24% dels vots.
A poc a poc, a mesura que els esdeveniments s’han anat succeint, Borràs ha anat perdent suports a l’interior de Junts, mentre que el sector més pragmàtic, en el qual s’han de comptar la gran majoria de dirigents exconvergents, hi ha anat guanyant pes. Tot i això, no sembla que Turull tingui intenció ara per ara de descavalcar Borràs de la presidència del partit. El secretari general continuarà gestionant l’espinós cas Borràs de la manera menys lesiva per a la unitat del partit, que és la seva absoluta prioritat, gairebé obsessió. És a dir, amb molt de tacte, prudència i mà esquerra. Les eleccions municipals del 28 de maig, amb la victòria de Trias i altres alcaldes-gestors, han contribuït al reforçament dels pragmàtics. Que ERC, que ha sortit malparada dels comicis, vulgui pacificar les relacions i allargui la mà a Junts –els republicans afavoriran que Trias esdevingui alcalde– tampoc no beneficia algú com Borràs.
