‘la Campana De Gracia’ 1896
07/06/2018

L’atemptat del carrer de Canvis Nous

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsTres mesos justos, dia per dia, després de sa comissió, l’autoritat militar convocà als periodistes a la Capitania general, per a comunicar-los lo resultat de les actuacions entaulades i prosseguides amb exemplar sigil. Lo dimarts s’enterà Barcelona amb gran sorpresa de que el crim del carrer de Canvis Nous quedava enterament descobert, estant sos autors, inductors i còmplices en poder de la justícia. Mai s’havia guardat una reserva tan extremada i poques vegades s’havia procedit amb l’encert que en sa difícil missió han desplegat lo jutge militar Sr. Marzo, i els demés funcionaris que com los tinents de la guàrdia civil Srs. Portas i Canales i els jefes i inspectors d’ordre públic Srs. Freixa, Tressols, Alsó, Dolcet i altres tan dignament lo secundaren. [...] Dintre del sumari, segons la nota facilitada a la premsa, tot queda posat en clar. Un grup d’anarquistes que acostumava reunir-se a la Cerveseria de Bisbal, situada al Poble Sec, i en lo Centre de carreters establert en lo carrer de Jupí, allargaren fondos fins a 700 i pico de pessetes, a l’objecte de destinar-les a la construcció de bombes explosives per a emplear-les durant la festa del primer de maig, cas de que els socialistes i els republicans, com ells esperaven, haguessin promogut disturbis. Una part de les quantitats recaptades se fongueren en mans dels comissionats. Però tres d’ells, Anton Nogués, Josep Molas i un valencià qual nom no se cita, se posaren d’acord amb el manyà Joan Alsina que per la suma de nou duros se comprometé a fabricar-ne algunes, com així ho feu, que devien ser disparades al pas de la processó de Corpus, que surt de la Catedral. Nogués i Molas se feren càrrec d’una bomba cada u, sistema Orsini, carregades de dinamita, i a la tarda del dijous se dirigiren a un dels carrerons de detràs de la Catedral, comprometent-se a disparar-les. [...] L’endemà divendres a les set de la tarda, Molas, Nogués i un altre subjecte qual nom s’ignora se trobaven asseguts en un banc del passeig de Gràcia, quan se reuní amb ells Tomàs Ascheri i s’en burlà, dient que si tingués una bomba, sense tants compliments faria un estrèpit. En Nogués se prestà a facilitar-ni una que tenia a casa seva. [...] Ascheri es feu càrrec del projectil, l’embolicà amb papers i sortí de casa d’en Nogués portant-lo en la mà com una ampolla. [...] Amb la bomba a la mà esquerra i un cigarro encès a la dreta contemplà el pas de la processó barrejat amb la munió de curiosos [...] calà foc a la metxa, deixà anar lo projectil i escapà a tota pressa. Al arribar al Pla de Palacio sentí l’estrèpit produït per l’explosió, presencià les corredisses de la multitud, i s’enfilà a un tramvia. [...] Arribà a casa seva i sopà amb la major tranquil·litat. [...]