L'article periodístic i la boxa
El corrent del riu de l'articulisme ens arrossega massa sovint en el sentit contrari del que en principi hauria de ser, al meu parer. Perquè, deixant de banda la informació –és tan difícil una certa neutralitat!–, la subjectivitat de l'opinió se suposa que hauria de consistir en la reflexió sobre qualsevol tema, basant-se en arguments sòlids i convincents.
Doncs bé, en bona mesura l'articulisme habitual no se centra en arguments racionals per a tractar de demostrar l'error d'una postura o opinió contrària, sinó que l'escriptura articulística es desvia cap a les debilitats de la persona o persones que van lligades al tema. Millor dit, l'objectiu de l'articulista és tant el tema com el punts febles de qui el representa.
En aquesta circumstància veig la relació que insinue en el titular. En la boxa no hi ha arguments que valguen, és clar, però sí que la crueltat per a derrotar l'altre. No cal aconseguir el KO per a guanyar. Tan sols s'ha d'insistir amb els punys allà on el contrari no encerta a protegir-se, al fetge, a la ferida de la cara que va obrint-se...
Per descomptat que ni de bon tros tots els articulistes utilitzen les tàctiques de la boxa, però a tothom se'ns en va la mà o el guant en més ocasions de les que voldríem. Cert és també que el personatge que construïm de l'articulista que som, de vegades adquireix una pastositat de correcció desagradable que desitja aparentar un estil o l'estil més elegant o elevat.
Però a efectes pràctics, si resulta complex fer de la paraula un punt de trobada, ¿com no ho serà fer entendre el nostre discurs alhora que apallissem l'altre? I al capdavall, un article no s'escriu només per a cobrar uns diners o obtenir un reconeixement entre els lectors, sinó sobretot per tal d'aclarir i ajudar a transformar el sentit de les coses.
Així i tot, em defrauda comprovar que he llegit molts articles per sentir els colps del guant més que les raons, i, encara pitjor, ja que són colps sabuts de moltes altres vegades. De la mateixa manera, em defrauda constatar que articles amb un grapat de tòpics agressius es llegeixen més que aquells on he fet un autèntic esforç d'explicar-me.
