L'arquitectura exposada
Una curta estada a París m'ha permès tornar a visitar la Cité de l'Architecture et du Patrimonie, un museu dedicat a l'arquitectura que, com la majoria d'aquests grans equipaments francesos, rep el nom de ciutat per evidenciar-ne la grandesa. Aquest museu, instal·lat al Palais de Chaillot, conté una col·lecció permanent de documents i maquetes molt recomanable i acostuma a oferir exposicions temporals interessants, molt visitades pel públic no especialitzat.
Aquests dies hi conviuen dues exposicions: per una banda, una mostra dels magnífics projectes i mobles dissenyats per Marcel Breuer, i per l'altra, un recull dels projectes d'un dels arquitectes francesos contemporanis més transgressors, Rudy Ricciotti, aprofitant probablement la finalització de l'espectacular Museu de les Civilitzacions que ha projectat a Marsella i la nova ala d'art islàmic del Museu del Louvre. Aquesta darrera exhibició consisteix en una sèrie de projeccions a gran format d'imatges dels seus projectes i algunes mostres a mida natural d'alguns elements utilitzats a les obres. L'exposició es complementa amb una entrevista gravada en vídeo on Ricciotti explica el seu mètode de treball i alguns dels seus edificis més remarcables. Tot plegat extremadament senzill, però d'una gran potència expressiva per la mida de les projeccions i per l'espectacularitat de les imatges que s'hi presenten.
Tan sols unes setmanes abans, a Zuric, vaig poder veure com l'ETH, la universitat politècnica de la ciutat, organitzava una exposició de l'estudi d'arquitectura suís Bearth Deplazes, després de l'èxit de l'exposició que ja havia programat l'any passat sobre Buchner Bründler un altre dels equips interessants d'aquell país. A Suïssa ho tenen clar, l'arquitectura forma part dels seus principals actius com a país i tracten de gestionar convenientment aquest valor, de la mateixa manera que ho fa la seva universitat. L'exposició no es mostrava al campus de la universitat, que és als afores, sinó al bell mig de la ciutat, cosa que deixa ben clara la voluntat de dirigir l'exposició no tan sols al públic professional especialitzat sinó també al ciutadà i als visitants forans.
El mateix podríem trobar a les principals capitals europees. Al Danish Architecture Center de Copenhaguen, per exemple, es pot veure actualment una exposició sobre l'Harpa, el projecte signat, entre d'altres, per l'arquitecte danès Henning Larsen, que ha guanyat aquest any el Premi Mies van der Rohe. De la mateixa manera, a l'Arkitekturmuseet d'Estocolm es va poder veure fa poc una retrospectiva dels arquitectes suecs Claesson Koivisto Rune, un estudi que combina l'arquitectura amb el disseny de mobiliari i joies. La majoria de ciutats dediquen exposicions als seus arquitectes més reconeguts amb la intenció de fer arribar aquesta disciplina al gran públic i a la vegada fer promoció dels seus valors més emergents. Com és lògic.
Aquests viatges m'han fet pensar una mica en el nostre país. L'arquitectura catalana gaudeix d'un considerable prestigi, però en canvi no són habituals a Barcelona les exposicions monogràfiques sobre arquitectes catalans contemporanis. Estic segur que gaudirien d'un considerable èxit popular i el cost seria probablement molt inferior a d'altres exposicions que requereixen muntatges més complicats. Els projectes s'expliquen amb imatges, plànols i maquetes que habitualment els estudis ja han produït. ¿Què fa, doncs, que aquestes mostres siguin tan poc freqüents a la nostra ciutat? A Barcelona és normal trobar exposicions sobre pintors, escultors, fotògrafs, cineastes i escriptors, però molt poques d'arquitectes. I això que tothom coincideix que en aquest camp la ciutat excel·leix. Potser que ens ho fem mirar.
No cal que busquem finançament per construir el futur i costós Museu de l'Arquitectura de què es va parlar fa temps. És molt més senzill. Tan sols cal que es dediqui a l'arquitectura la mateixa quota d'atenció per part de les institucions que reben la resta de les arts. Ni més ni menys. Seria interessant veure quin percentatge del pressupost de la conselleria de Cultura es dedica al teatre, el cinema, la dansa, les arts visuals i la literatura, per exemple, i comparar-lo amb el que es dedica a l'arquitectura. M'hi jugo un pèsol que hi sortim perdent. I això que la indústria de la construcció que mou l'arquitectura al seu voltant té probablement un pes específic en l'economia catalana molt superior a la d'altres branques de la cultura.
Siguem sensats i mostrem allò en què destaquem, tal com fan els altres. Tothom hi sortirà guanyant.