L'arca del PP
El moixó mentider. Que els governants d'avui tenen poc a veure amb els homes prudents i savis que Plató considerava imprescindibles per al seu model comunitari fa temps que ho sabem. I que a l'estat espanyol els ideals de justícia i rectitud del filòsof grec contrasten amb la mentida, la mediocritat i la picaresca made in Spain és una evidència que tot Europa coneix. Ara bé, el que estem vivint en els darrers anys ja passa de taca d'oli. No sols no compleixen les promeses electorals, sinó que els governants fan just el contrari del que deia el seu programa. Per la ploma i la cançó es coneix el moixó, expliquen els més savis. Doncs les melodies del moixó Zapatero en van ser un exemple que els catalans coneixem massa bé, però les cantates en forma de retallades i augments d'impostos del moixó Rajoy han traspassat qualsevol límit de decència. ¿Quan arribarà el dia que els programes i les promeses electorals esdevindran un contracte amb la societat el no compliment del qual tindrà conseqüències legals?
La mula prepotent. Al llarg dels anys, pels diferents governs del Regne d'Espanya hi han passat ministres dels quals costava molt endevinar quins mèrits havien fet per aconseguir el càrrec. Ara bé, mai no havia vist una cosa igual a l'actual titular de la cartera d'Hisenda i Administracions Públiques. M'han assegurat que Cristóbal Montoro és un home brillant i ben preparat, però la veritat és que, si és així, ho dissimula molt i molt bé. Després de la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, Andreu Mas-Colell ha vist com el ministre tornava a canviar les regles del joc amb la seva prepotència i fatxenderia habituals. El conseller català ha descobert que des del govern de Madrid se'ns tracta com a súbdits. I tot això després d'haver pactat tantes coses a casa nostra i a Espanya! Prengui'n nota, conseller: si fas un favor a una mula, et pagarà amb una coça.
La gallina estúpida. S'ha de ser molt miserable per riure's dels més desafavorits. Això és el que va fer la diputada Andrea Fabra mentre Rajoy explicava al Congrés espanyol les retallades a les prestacions d'ocupació. " Que se jodan ", va etzibar la senyora, cosa que la va convertir de cop en una digna hereva del seu pare, l'expresident de la Diputació de Castelló, l'home que passarà a la història tant per haver enterrat milions d'euros en un aeroport sense avions com per tenir una llengua més afilada que un escurçó. Fa uns anys, davant les crítiques d'un representant d'Esquerra Unida, el pare Fabra va respondre amb arguments d'allò més ponderats: " Me sacaré la pirula y me mearé en la sede de su partido ". No tinc constància de si va complir l'amenaça, el que sí que sé és que ja fa anys que aquest personatge es pixa sobre tots nosaltres, i que ara també s'hi ha afegit la seva filla. Ja ho diuen els més vells: gallina de casa rica, sempre pica.
Les falses perdius. Hi va haver il·lusos que van celebrar els nomenaments d'Alberto Ruiz Gallardón i Jorge Fernández com a ministres de Justícia i Interior. Deien que formaven part d'una teòrica ala moderada del PP. En pocs mesos aquest argument ha quedat totalment desacreditat per les actuacions de ses senyories. Una vegada més ens han donat garsa per perdiu.
El gos intransigent. Si hi ha un territori on els membres de l'arca del PP s'han mostrat sense cap careta és el País Valencià. Només cal veure quina va ser la persona triada per presidir el seu Parlament: Juan Cotino, antic director general de la Policia de la mà de Mayor Oreja. Doncs bé, Cotino, fidel al seu integrisme catòlic, vol emular Jesús i expulsar els fariseus del temple. No cal dir que el temple és el seu Parlament, i els fariseus les representants de Compromís, el grup que, a causa de la deixadesa de funcions del Partit Socialista, fa de veritable oposició. La setmana passada, Cotino va fer fora del ple la diputada Mireia Mollà, com abans ja havia fet amb Mònica Oltra. Ben segur que Don Juan estaria més content que un gos amb un os si pogués presidir un Parlament monocolor. Com les Corts franquistes, vaja.
