Creix el greuge cultural de Barcelona respecte a Madrid
BarcelonaEl 2016 les principals institucions culturals catalanes ingressaran 552.350 euros més que aquest any provinents de les arques de l’Estat. Una bona notícia que, contextualitzada amb les xifres de tota la legislatura de Mariano Rajoy al govern espanyol, en mostra una altra cara: en realitat la caiguda de les aportacions és de més de nou milions d’euros. Des del 2011 s’ha passat de 20.592.480 euros als 11.553.840 del 2016, una retallada del 43,89%.
La recuperació de les partides de l’Estat per a les institucions catalanes el 2016 es queda a prop d’una mitjana del 5% a Catalunya; això no compensa ni de lluny les retallades acumulades des de l’inici de la crisi, que freguen el 50% -i que se sumen a les que va fer la Generalitat-. Les més afectades han sigut institucions com el Mercat de les Flors o la Fundació Joan Miró, que han perdut prop de dos terços del finançament estatal. Però l’incompliment de Madrid és pitjor encara en institucions com el MNAC i el Liceu, en les quals el ministeri de Cultura és representat als òrgans de govern i tot i així no compleix el que dicten els estatuts. Al Museu Nacional hi inverteix 700.000 euros menys del que pertocaria si hi aportés el seu 30% del total (una xifra gens menyspreable si es té en compte que el MNAC només pot dedicar ara un milió d’euros a exposicions). En el cas del Liceu, augmentarà l’ajut un 3,5% però tot i així hi aporta dos milions menys del que tocaria -si bé, com les altres administracions, ha pagat la rehabilitació de fons propis previstos al pla de viabilitat-. “Es crearà un coll d’ampolla perquè l’any que ve hem de tornar els préstecs al banc i abonar la paga extra als treballadors, i això generarà un dèficit de quatre milions”, avisen fonts del teatre líric. El cas del Macba és flagrant: l’Estat deu els 1,6 milions del 2012, que no va liquidar. I tot això en un any en què Cultura creix un 7,2% als pressupostos generals, si bé continua representant un raquític 0,228% del total.
“Polítiques de quilòmetre zero”
La situació encara enerva més les administracions catalanes quan s’observa la comparativa entre Madrid i Barcelona. Si bé a les institucions espanyoles també hi ha hagut retallades, la seva recuperació és més accelerada. Les cinc principals (vegeu el gràfic) sumaran el 2016 aportacions per sobre dels 127 milions d’euros, una xifra 11 vegades superior als ajuts que rebran plegades les vuit institucions barcelonines que tenen suport ministerial. El conseller Ferran Mascarell ho critica: “Des del punt de vista de les funcions, les institucions de Barcelona i de Madrid són comparables. El MNAC hauria hagut de tenir una importància estratègica. I no veig per què el Macba no ha de tenir la mateixa consideració estratègica que el Reina Sofia. O el Liceu més que el Real. No la tenen perquè l’Estat no les compensa igual, hi veu una centralitat rival; això ha sigut històricament així”, lamenta el conseller. “No se’ls acut cap altra manera d’imaginar el país que amb polítiques de quilòmetre zero”.
Mentre que l’Estat aporta entre el 20% i el 76% als equipaments de Madrid, als de Catalunya només hi va del 7% al 23%. En números absoluts i relatius, les capitals estan a anys llum. I més després que el govern central cancel·lés les ajudes compromeses del fons de capitalitat cultural que s’establia a la Carta Municipal de Barcelona: el consistori va passar d’ingressar 9,5 milions el 2011 a un milió el 2012 i finalment l’aportació va desaparèixer el 2013. I això se suma a la desaparició de subvencions nominatives a desenes d’entitats (de la Sala Beckett al Saló del Còmic), a la nul·la aportació per a la compra de llibres i la promoció del cinema català, i a anomalies com que el Festival de Sitges no aparegui als pressupostos o que el Festival Grec no rebi cap ajut, i sí els d’Almagro i Mèrida.
“Hem demanat una reunió amb la secretaria d’estat de Cultura al setembre per renegociar aquestes xifres -afirma Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona-. No volem ajornar-ho a després de les eleccions”, diu, després de valorar l’increment als pressupostos del 2016 com a “mínim”. “L’Estat sempre ha sigut centralitzador i deficient, i ha perjudicat més la cultura catalana per la seva capitalitat històrica. Estem en una situació límit -diu Mascarell-. ¿L’única solució? Canviar el model d’estat”.