2015, l’any de les consultes per afirmar una identitat territorial
BarcelonaDes de la consulta popular per la independència de Catalunya del 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, la febre per donar la veu al poble per decidir les qüestions territorials no ha parat de créixer. I des que el setembre del 2012 el partit majoritari de Catalunya, CiU, va fer el gir polític per demanar un referèndum per la independència de Catalunya, totes aquelles reivindicacions històriques que a escala local o comarcal estaven encallades es van poder tornar a posar sobre la taula. Un tsunami imparable de democràcia.
Moianès sí, i Lluçanès...
La demostració és que aquest 2015 s’han celebrat tres consultes ciutadanes, i el Parlament de Catalunya ha aprovat la independència d’un municipi com Medinyà (Gironès), que no compleix els requisits que marca la llei d’ordenació territorial del 1998.
Durant molts anys, les reivindicacions del Moianès i el Lluçanès per esdevenir la comarca 42 i 43 de Catalunya eren com dues Gàl·lies en el cor del principat. Les dues, però han sabut pujar a l’onada del procés, i amb alcaldes joves i desacomplexats han aconseguit celebrar una consulta. El Moianès la va fer el 21 de març, va guanyar amb un 80% dels vots (un 47% de participació), i després de les eleccions municipals del maig ja ha constituït el seu propi consell comarcal. Un final feliç que no se sap si podran repetir els veïns dels 13 municipis del Lluçanès. Aquí la consulta es va fer el 26 de juliol, però el resultat va ser un pèl inferior: 71% de vots a favor del sí a la nova comarca, però en cinc dels 13 pobles hi va guanyar el no. El departament de Governació va arrufar el nas, ja que, tot i que l’única condició explícita era que la consulta havia de superar el 35% de participació (va ser del 55%), segons com s’interpreti la llei de comarques de Catalunya podrien tenir problemes. Les eleccions del 27-S i els tres mesos de negociacions han deixat la comarca del Lluçanès en un impàs, que aviat s’haurà de resoldre.
Medinyà, sense consulta
Medinyà és l’últim municipi creat a Catalunya en democràcia. En el seu cas no ha calgut una consulta ciutadana, ja que la voluntat dels 850 veïns era unànime, i quan Sant Julià de Ramis, el poble al qual pertanyien, va votar a favor de la independència a mitjans del 2014 en un ple municipal, les coses van quedar molt clares. La tramitació al Parlament d’aquesta voluntat ha sigut més lenta, però al final el 5 de juny passat es va aprovar per majoria, amb els únics vots en contra de Ciutadans. Però no serà fins al 2019 que es podran fer les primeres eleccions municipals a Medinyà.
La paradoxa de Bellaterra
El barri residencial de Cerdanyola del Vallès també va aprofitar l’impuls sobiranista per demanar la independència, sobretot per motius econòmics. Els dies 11, 13 i 14 de setembre es va fer la consulta, va arrasar el sí amb un 94% (53% de participació), però ha topat amb l’Ajuntament de Cerdanyola, que tot i que la va permetre, no n’ha acceptat els resultats. Curiosament, han sigut els grups de CiU, ERC i la CUP els que volen buscar un nou encaix per a Bellaterra, mentre que el PP és qui en defensa la independència.
Quatre camins diferents per arribar a la independència
Medinyà
El 5 de juny el Parlament va donar el vistiplau al nou municipi.
Bellaterra
En la seva consulta per independitzar-se de Cerdanyola del Vallès va arrasar el sí amb un 94%, però el ple no va aprovar-la.
Moianès
El 21 de març el sí va guanyar la consulta amb un 80%, i ja s’ha constituït el nou consell comarcal.
Lluçanès
El 26 de juliol el sí va guanyar (71%), però va perdre en 5 municipis. L’impàs polític ha deixat la nova comarca en l’aire.