L'àngel de la mantega
Es mor la Maria Schneider, i la basarda retruny París i Perpinyà enllà, molt enllà. Acords del Gato Barbieri giravolten a la panxa del bou de l'hotel Carlyle de Nova York, on de tant en tant toca Woody Allen. També és l'hotel on els agents del servei secret van portar la Marilyn Monroe la nit del 19 de maig de 1962, en acabat de cantar-li el Happy birthday al president Kennedy, davant d'un Madison Square Garden ple com un ou.
Un que hi era (i que també s'ha mort no fa gaire, pobre home), m'ho explicava amb uns ulls com unes taronges als seus 90 anys. Segur que el JFK va arribar aquella nit al Carlyle encès com una teia. En més d'un sentit: quan la Marilyn baixa de l'escenari, el president hi puja i diu: "Després d'un per molts anys com aquest, ja puc plegar de la política". El públic va riure; eren els anys 60 i encara no s'havien inventat la Carla Bruni ni la Monica Lewinsky.
Havia begut oli la Marilyn un segon després de cantar el Happy birthday ? Revisitar el vídeo a YouTube fa venir mal al cor per poc que es conegui la vera essència de l'etern femení, aquest enigma hermètic que tants homes han pretès retratar o filmar, sense tenir-ne ni idea. Ni Brando ni Bertolucci ni cap dels homenots que van dirigir la Marilyn han sospitat mai què s'amaga a l'ànima d'una bomba sexual. Al cor de la dona que tot déu desitja. Quan el gran misteri és: el lliri a la mà. Pura innocència.
La marilyin va arribar a estar enamorada de Kennedy i a voler-s'hi casar. Es veu que es pensava que era viable que ell deixés la Jackie (la divina Jackie que, en sentir els trets a Dallas, va provar de saltar del cotxe sense mirar enrere... També a YouTube) i la instal·lés a ella a la Casa Blanca. Mil vegades li havien dit que era boja, si es pensava això. Però ella persistia en la quimera. I per què no, si el seu amor valia un imperi? No s'havien delit per ella des de Joe Di Maggio i Arthur Miller i fins a l'últim soldadet americà a Corea? Per què no el president?
Veure la marilyin al Garden és com veure la Maria a L'últim tango : el seu moment de glòria és alhora el de màxima vulnerabilitat. De començar a pagar un preu terrible per no haver sabut entendre a temps com va el món. Per exemple, que et poden desitjar i no estimar. O que allò que en general s'entén per un gran home ho és perquè abans que la passió li interessa el poder. El seu, esclar; no pas el de cap femme fatale de pa sucat amb oli. O amb mantega.
Mitificat pel cinema i la literatura, el poder eròtic és dels més difícils de gestionar a la pràctica. Perquè a la pràctica et fan pagar aquest poder eròtic amb sang. A la pràctica hi ha molt poca gent disposada a donar-ho tot per un instant de suprema, inigualable entrega. Hi ha molt pocs àngels com la Marilyn Monroe i la Maria Schneider, tan o més atractives per la seva innocència hipnòtica que per la seva mateixa bellesa. Descansin en pau totes dues allà on les nenes perdudes sempre les troba algú noble i digne. No pas cap depredador de la gràcia com JFK o com Marlon Brando. O com tu.
