'L'amiga més amiga de la Formiga Piga'

Emili Teixidor ja és un clàssic. Ara que al mes de juny s’han complert cinc anys de la seva mort em ve de gust recordar que més enllà dels seus llibres adreçats al públic adult, Emili Teixidor va ser un grandíssim escriptor de literatura infantil i juvenil (LIJ). Em fa ràbia quan llegeixo articles que parlen de la seva obra i esmenten de passada Dídac, Berta i la màquina de lligar boira, L’ocell de foc i L’amiga més amiga de la Formiga Piga, entre molts altres. Això, si els esmenten. I també em rebenta que no es reivindiqui el seu assaig La lectura i la vida, una autèntica injecció d’idees i reflexions al voltant del gran misteri còsmic: com fomentar la lectura entre els més joves.

Torno als seus llibres de LIJ. A la petita Formiga Piga, un autèntic festí de llenguatge, humor i narrativa. És un clàssic relativament recent, només té vint-i-un anys, però en algun moment els clàssics han de començar a ser-ho, i no cal que travessin un desert d’anys per establir que ho són. El llibre L’amiga més amiga de la Formiga Piga no ha deixat de ser llegit i estimat, és viu i continuarà sent-ho per la senzillesa magistral del seu text. La seva musicalitat l’acosta a la poesia, tan valorada pel mateix Teixidor, que recomanava als mestres que en llegissin en veu alta als alumnes o que escrivissin versos a la pissarra diàriament.

I penso que llegir en veu alta les aventures de la Formiga Piga, que, farta d’anar sempre en fila índia amb les seves companyes, va decidir tocar el dos i descobrir com era el món més amunt i més enllà, és una de les millors formes d’inocular l’alegria per la literatura. Les frases d’Emili Teixidor sonen com una partitura, i la música de les seves paraules encomana la passió per la lectura als petits, però, atenció, també als grans. Perquè com ja he dit moltes altres vegades, la literatura infantil i juvenil no té edat. I els nostres clàssics de LIJ, encara menys.