El president de l’Aragó, Javier Lambán, ha establert un nou rècord olímpic en la disciplina d’atiar l’espantall de l’anticatalanisme en benefici electoral propi. I és un rècord que té mèrit, perquè la llista d’especialistes en aquest esport és llarga i està formada amb el millor de cada casa.
En concret, Lambán ha preferit guanyar les eleccions abans que tres valls del Pirineu d’Osca i la ciutat de Saragossa poguessin ser la seu d’uns Jocs Olímpics d’Hivern, fita que han provat en solitari en diverses ocasions i no han aconseguit. Davant l’estupefacció dels tècnics del govern aragonès, del COI i del COE, Lambán ha anat baixant en eslàlom, ha dit primer que sí i després que no, i com diuen al COE, si ara li diguessin que sí a alguna de les seves demandes, "se n’inventaria una altra".
Si el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, també socialista, hi ha intervingut, no ha tingut cap èxit. I què dir de Pedro Sánchez, a qui un president autonòmic del seu partit acaba de sabotejar públicament un projecte amb projecció internacional de l’agenda del retrobament. A tots els que, començant per la Corona, es fan la foto amb els èxits de l’esport espanyol, els sembla acceptable el que ha passat? Quan a l’alemany Thomas Bach, president del COI, li han explicat que els problemes els ha posat la part espanyola i no la catalana, no ha entès res.
La jugada de Lambán no pot ser més provinciana i verinosa, i ha acabat de rematar un projecte que feia arrufar el nas pel que tenia de vell, però que hauria estat una bona oportunitat de desenvolupament si s'hagués fet amb sentit comú.
