L'ajust s'acosta als Estats Units
A Europa fa temps que sentim parlar d'austeritat. Però l'any 2013 serà el primer en què probablement els Estats Units agafaran les tisores i protagonitzaran un gran ajust fiscal. Perquè, convertits en una mena de vetocràcia , apujar els impostos als EUA s'ha revelat d'allò més complicat.
En van donar fe les negociacions que van aturar el risc d'un enorme sotrac econòmic (l'anomenat abisme fiscal ) a principis de mes. Gràcies a aquestes negociacions Obama només va poder aconseguir apujar els impostos del 35% al 39,5% als ciutadans que guanyen més de 400.000 dòlars l'any (i les parelles que en guanyen més de 450.000). Pel que fa a les herències, l'increment del tipus impositiu del 35% al 40% únicament ha afectat les que superin els cinc milions de dòlars, i això que Obama ja apuntava alt (herències de 3,5 milions).
Fa l'efecte que els republicans han arribat al seu aparent límit en les concessions, sobretot després que els parlamentaris del país hagin hagut d'oblidar-se de l'aixecament de la congelació que perseguia el president nord-americà, i que les famílies hagin vist augmentar en dos punts percentuals les contribucions socials (que fa un parell d'anys s'havien reduït en la mateixa proporció). La mesura equival a prop de 115.000 milions de dòlars (1.000 dòlars de minva per llar).
La gran retallada, estimada en 65.000 milions de dòlars, va poder ser evitada pels demòcrates. Però els analistes veuen difícil que Obama esquivi la tisorada perquè els republicans han condicionat al fet que es faci efectiva la nova batalla oberta: que el Tresor pugui emetre deute més enllà del topall de 16,4 bilions de dòlars actual. La batalla fiscal -ideològica, de fons- entre els dos grans partits nord-americans ha acabat, com es podia preveure, lligada a l'aixecament del límit del deute.
Suspensió de pagaments tècnica
Esgotades les pujades d'impostos, tot apunta que un eventual acord passa perquè la Casa Blanca accepti com a mínim part de l'ajustament fins ara esquivat, a diferència del que hem vist a la Unió Europea. Sobretot perquè la primera economia del planeta pot trobar-se amb una suspensió de pagaments.
Fa pocs dies, el Centre de Política Bipartidista de Washington va calcular que el Tresor es podria quedar sense recursos entre el 15 de febrer i l'1 de març. Les agències de ràting, que posen nota a la qualitat del deute dels països i, per tant, avaluen la seva capacitat de tornar els diners, fins ara li han donat al país un excel·lent (la triple A, tret de Standard & Poor's, amb AA+).
Però parlem de suspensió de pagaments tècnica, perquè ningú no dubta de la capacitat dels Estats Units per tornar els diners, sinó que es tracta de baralles polítiques que els impedeixen de facto finançar-se més.
Fonts financeres donen per fet que les dues parts poden arribar a un pacte per retallar la meitat dels esmentats 65.000 milions. No sense assistir abans a un nou estira-i-arronsa sota amenaces apocalíptiques de recessió i d'estroncament de la lenta i feble represa econòmica en curs (amb un creixement el 2012 del 2,1% que aquí avui seria un somni i una previsió de l'1,9% per al 2013, i amb un atur del 7,8% de la població activa).
Amb aquesta tisorada, el dèficit, ara del 7%, pot baixar un punt. D'impacte, n'hi haurà, però relatiu. El mercat el dóna per descomptat. "Tinc 65 anys, en fa 40 que em dedico a la recerca econòmica, i puc assegurar que l'equilibri fiscal no genera ni activitat ni ocupació", sentencia Tomàs Eguren, professor d'EADA i exdirector de planificació estratègica al Commerce Bank. És contrari a una pujada d'impostos que afecti les empreses industrials i financeres (quan tot just aixequen el cap després de la crisi) o a una classe mitjana que modula el consum. Defensa, en canvi, més taxes per als ciutadans amb més recursos.
