¿Anem cap a una guerra civil als Estats Units?
¿Anem cap a una guerra civil als Estats Units? Això es preguntava un col·lega de professió aquesta setmana. És una pregunta complicada de respondre perquè les ciències socials no són ciències exactes i malgrat que podem fer anàlisis estadístiques i prediccions, aquestes són només probabilístiques. Sempre pot haver-hi una excepció als patrons de regularitat que hem establert a partir de dades històriques, i, per tant, la resposta no pot ser ni un sí ni un no rotund. Ara bé, què ens diuen els models i els resultats dels estudis empírics sobre guerres civils? D’una banda, una de les regularitats més consistents és que les guerres civils no passen en països rics. A més PIB per càpita, menys probabilitat que en un país hi hagi una guerra civil, i això pot ser degut a diversos mecanismes causals. Un d’ells seria que en països més rics hi ha menys pobresa i per tant hi ha menys gent amb demandes de canvi radical i menys gent que “no té res a perdre” anant a lluitar en una guerra. Un altre seria que, en països rics, l’estat és més fort, les forces de l’ordre tenen més capacitat repressiva i qualsevol intent de rebel·lió pot ser sufocat amb certa facilitat. Malgrat la profunda crisi econòmica que està causant el covid-19, els Estats Units són encara un país molt ric, i és poc plausible que, almenys en el curt termini, la crisi el posi per sota un llindar de pobresa en què una guerra civil sigui altament probable. Això no vol dir, tanmateix, que una crisi econòmica continuada, acompanyada d’un alt nivell d’atur, no pugui portar el país a una situació de molt més risc que l’actual.
També sabem que les guerres civils són més freqüents en països on hi ha grans desigualtats polítiques i econòmiques entre grups ètnics o racials. És a dir, un país on hi ha un grup que concentra la major part de la pobresa i un altre grup que concentra gran part de la riquesa és un país amb un alt risc de guerra civil. Aquest sí que és el cas dels Estats Units, ja que el racisme sistèmic i els llegats de l’esclavitud fan que la pobresa afecti majoritàriament els negres i la riquesa beneficiï sobretot els blancs. A més a més, els negres tenen molta menys presència a les institucions de poder, pateixen un dèficit de representació política. Una de les diferències dels Estats Units respecte a altres països amb similars problemàtiques de desigualtat horitzontal és que aquí no hi ha una segregació territorial que permeti l’organització d’una lluita armada per demanar la independència d’una regió, per exemple. A finals dels anys 60 va articular-se un moviment secessionista afroamericà en uns quants estats del sud-est, la República de New Afrika, que va fracassar, però ara mateix no hi ha demandes d’aquestes característiques. Hi ha afroamericans a pràcticament tot el país i la seva nació és els Estats Units d’Amèrica.
Cal tenir en compte que les guerres civils no tenen lloc d'un dia per l’altre. Responen a dinàmiques de polarització i d’escalada en què sovint té un paper fonamental la repressió de l’estat. Per exemple, la guerra civil a Síria va començar a partir d’un moviment no-violent (part de la Primavera Àrab) que es va trobar davant d’una resposta indiscriminada i sagnant del règim de Baixar al-Assad. Als Estats Units ens podríem trobar en una dinàmica d’escalada similar si Trump decidís utilitzar l’exèrcit per atacar el moviment antiracista i antifeixista. Haurien de passar però encara altres coses abans no s’arribés a una guerra civil, com ara que el moviment de protesta, fins ara majoritàriament no-violent, decidís organitzar-se com a grup armat en resposta a aquesta repressió, o que sorgissin milícies violentes en contra i/o a favor de l’estat, o que l’exèrcit visqués dissidències i els desertors s’unissin als grups rebels. No hi ha un sol camí cap a una guerra civil i el futur no està escrit. Però també hi ha molts altres camins possibles, moltes altres formes de confrontació que poden tenir lloc abans d'arribar a una guerra, que és la forma de violència política més extrema. Per exemple, podria ser que hi hagués manifestacions violentes i repressió policial, i que el conflicte no escalés més. O podria ser que continuessin les manifestacions no violentes i la violència policial, com fins ara, i que la cosa no anés més enllà. Amb això no vull dir que res del que estigui passant no sigui greu, però està lluny de tractar-se d’una guerra civil.
En resum, malgrat que hi ha factors que hi juguen a favor, com ara la tinença d’armes i la cultura de la violència, i malgrat que el país es troba en una dinàmica de polarització perillosa, l’escenari d’una guerra civil als Estats Units és encara improbable. No m’agrada fer prediccions, però desitjo de tot cor no equivocar-me.