L'abús de 'per tal de/que'

Els programes electorals són bons exemples del que podem anomenar "català que ara s'escriu" i ens permeten detectar-hi tics i vicis.

Un d'aquests vicis és l'abús de per tal de / per tal que en lloc de per (a) / perquè . Al programa de CiU en trobo 73 i al del PSC 48. Hi aboca la necessitat de fer una distinció que fa el castellà i el desgavell actual en aquest punt de la sintaxi.

La norma majoritària que seguim a Catalunya (la Coromines-Solà) crea inseguretat perquè obliga a fer la distinció per/per a (només viva en tortosí i valencià) davant els noms però no davant l'infinitiu i les oracions causals/finals.

Obliga, doncs, la majoria de parlants a tenir el castellà com a model en un casos i a ignorar-lo en uns altres, cosa que indueix els més interferits a l'ús de per tal de/que per completar el paral·lelisme.

L'ús és abusiu no només perquè per tal de/que no ha tingut mai tanta centralitat en la llengua sinó perquè, com que no el diem, no en tenim cap intuïció. Això fa que s'usi igual que para i para que . Però per tal de/que és incorrecte quan no expressa alhora la finalitat i la motivació del verb de què depèn, és a dir, quan no depèn d'un verb d'acció voluntària.

És el cas d'aquestes frases dels programes de CiU i el PSC: "Catalunya disposa del talent necessari per tal que les seleccions catalanes puguin competir a nivell internacional" (CiU), "Catalunya necessita [...] persones que [...] han de ser competents per tal de ser capaces d'abordar la innovació" (PSC).

Un perquè en el primer cas i un competents per abordar en el segon ho fan més clar i català, i només pot semblar ambigu a qui té el castellà al cap.