Un abril cruel no només a Boston

L'abril sol ser un mes alegre a Nova Anglaterra, amb els primers senyals de la primavera, i el dur hivern per fi enretirant-se. Enguany, però, no ha estat així.

D'una manera o d'una altra, gairebé tots els habitants de Boston van sentir els efectes de les bombes que van explotar el 15 d'abril durant la celebració de la marató de la ciutat, i també van patir la setmana plena de tensió que va venir després. Tinc amics que estaven creuant la línia de meta en el moment de l'explosió. D'altres vivien a prop del lloc on va ser capturat el segon sospitós. El jove agent de policia Sean Collier va ser assassinat just al costat de l'edifici on hi ha la meva oficina.

Com a occidentals privilegiats, se'ns fa estrany experimentar d'una manera tan gràfica el que altres persones pateixen diàriament; per exemple, en un poble perdut del Iemen, la mateixa setmana que es van produir els atemptats de Boston.

El periodista i activista iemenita Farea Al-Muslimi, que va estudiar en un institut americà, declarava el 23 d'abril davant d'un comitè del Senat dels Estats Units que uns drones havien atacat el seu poble natal, al Iemen, just després dels atemptats de Boston.

L'atac va terroritzar els habitants del poble i va acabar convertint-los en enemics dels Estats Units, una cosa que la propaganda radical de la Jihad no havia aconseguit durant anys.

Segons Al-Muslimi, els veïns d'aquell poble iemenita admiraven els Estats Units. Ara, però, "quan pensen en Amèrica, pensen en la por que senten quan veuen els drones a sobre seu". "El que els radicals islàmics mai havien aconseguit fins aleshores, ha acabat fent-se realitat per culpa d'un atac amb drones ", va afirmar.

Apunteu un altre triomf en el programa d'assassinats globals del president Obama, que promou l'odi cap als Estats Units i les amenaces als seus ciutadans més que eliminar individus sospitosos d'amenaçar la seguretat nacional.

Al-Muslimi assegura que l'objectiu d'aquella massacre al poble iemenita (que es va cometre per propagar el terror entre la població) era ben conegut i podria haver estat capturat fàcilment. Aquesta és una altra característica comuna en les operacions de terror globalitzat.

No hi havia cap fórmula per evitar els atemptats de Boston. Hi ha, però, maneres molt simples de prevenir futurs atacs: no incentivar-los. Això també s'aplica en el cas d'un altre assassinat perpetrat en circumstàncies sospitoses, fent desaparèixer el cos de l'acusat sense una autòpsia prèvia, quan se'l podria haver arrestat i presentat en un judici: Ossama bin Laden.

Aquest assassinat també va tenir les seves conseqüències. Per localitzar Bin Laden, la CIA va llançar una falsa campanya de vacunació en un barri pobre i, sense acabar-la, va canviar de zona i va dirigir-se a una regió més rica, on es pensava que el sospitós podia estar amagat.

L'operació de la CIA va violar principis tan fonamentals com el jurament hipocràtic. També va posar en perill el personal mèdic que treballava en un programa de vacunació contra la pòlio al Pakistan, alguns dels quals van ser segrestats i assassinats, fet que va acabar forçant les Nacions Unides a retirar el seu equip.

L'ardit de la CIA provocarà també la mort d'un nombre incert de pakistanesos, que han estat privats del tractament contra la pòlio perquè temen que els programes de vacunació encara serveixin d'amagatall a assassins estrangers.

Leslie Roberts, científic de l'àrea de la salut de la Universitat de Colúmbia, calculava que, arran d'aquesta operació, podien produir-se uns 100.000 casos de poliomielitis. En una entrevista a la revista Scientific American , Roberts afirmava: "Gairebé es podria dir que aquesta malaltia, cada nen esguerrat, és el resultat de la bogeria dels Estats Units per capturar Ossama bin Laden".

I, com acostuma a passar amb la gent que se sent agreujada, potser decideixen tornar-s'hi i respondre, i ho faran de manera que els seus botxins se sentin furiosos i desolats.

Altres conseqüències molt més greus es van evitar per molt poc. Els Navy Seals, el cos d'elit de l'exèrcit nord-americà, van rebre l'ordre d'obrir foc per escapar-se en cas que fos necessari. El Pakistan disposa d'un exèrcit ben format, compromès en la defensa del seu Estat. Si els invasors haguessin trobat resistència a l'hora de marxar, Washington no s'hauria pogut permetre abandonar els Seals a la seva sort. I, cosa que és pitjor, tota la maquinària de guerra dels Estats Units s'hauria fet servir per alliberar els seus soldats, fet que fàcilment hauria pogut derivar en una guerra nuclear.

La història és prou llarga i instructiva quan es tracta de mostrar la gran predisposició que tenen els governs a arriscar la seguretat de la població (sovint d'una manera temerària) per assolir els seus objectius polítics; encara més si es tracta del país més poderós del món. Ignorant-ho assumim riscos importants.

Però ja no cal que ho ignorem. Un dels remeis és un llibre acabat de publicar: Dirty wars: the world is a battleground [Guerres brutes: el món és un camp de batalla], del periodista i investigador Jeremy Scahill. Scahill explica amb tota mena de detalls els efectes sobre el terreny de les operacions militars dels Estats Units, els terrorífics atacs aeris dels drones i les proeses assolides per l'exèrcit secret del poder executiu: el Comandament Adjunt d'Operacions Especials [JSOC, segons la sigla en anglès], un òrgan que va anar guanyant importància durant el govern de George W. Bush i que s'ha convertit en la principal arma de batalla d'Obama.

Hauríem de tenir ben present una observació molt intel·ligent feta per l'autor i activista Fred Branf-man, que gairebé tot sol va revelar l'horror dels crims comesos pels Estats Units en les "guerres secretes" de Laos durant la dècada dels seixanta.

Tenint en compte l'existència dels drones i altres màquines de matar de la CIA i el JSOC, Branfman ens recorda el testimoni al Senat, l'any 1969, de Monteagle Stearns, director adjunt de la missió a Laos del 1969 al 1972.

Després de preguntar-li per què els Estats Units van seguir bombardejant el nord del Vietnam el novembre del 1968, després que el president Johnson hagués ordenat l'alto el foc, Stearns va respondre: "Bé, teníem tots aquells avions allà, aparcats, i no podíem deixar-los sense fer res". Així que podem fer-los servir per portar els pobres camperols del nord de Laos a sobreviure en coves, i fins i tot penetrar dins de les coves amb la nostra avançada tecnologia.

El JSOC i els drones són una màquina de terror que seguirà creixent i expandint-se, mentre inventen nous objectius potencials i assolen gran part del planeta. Perquè l'executiu no els vol "allà aparcats".

No fa cap mal donar un últim cop d'ull a un altre període històric, a l'inici del segle XX.

Al llibre Policing America's Empire: The United States, the Philippines and the rise of the surveillance state [Controlant l'Imperi Americà: els Estats Units, les Filipines i el sorgiment de l'estat gendarme], l'historiador Alfred McCoy aprofundeix en el procés de pau iniciat pels Estats Units a les Filipines després d'una invasió que va provocar la mort de centenars de milers de persones d'una manera salvatge i utilitzant la tortura.

Els conqueridors van establir un sofisticat sistema de control i vigilància i van utilitzar la tecnologia més avançada per assegurar-se l'obediència civil, amb unes conseqüències que avui dia encara es fan paleses.

Tal com demostra McCoy, aquests sistemes tan efectius ben aviat es van estendre i van començar a utilitzar-se per controlar la població: amb mètodes més suaus, però que de ben segur no resultaven gens agradables.

Podem esperar el mateix. Els perills del poder en un monopoli que no es regula ni es controla són ben coneguts per tothom, sobretot en el cas del poder executiu. La reacció convenient no hauria de ser, doncs, el conformisme passiu.