La llengua del costat
En el seu article d’ahir sobre la minisèrie Altsasu que va emetre TV3, la Mònica Planas explicava que a la versió original d’ETB tothom parla en euskera “excepte l’entorn de la Guàrdia Civil”. I com que a TV3 s’ha doblat al català, ella escrivia: “Segurament és la manera d’evitar la polèmica. Doblar al català l’euskera i mantenir el castellà dels cossos policials i subtitular-los al català com fan a ETB provocaria un daltabaix. I es criticaria, a més, el fet de vincular el castellà als personatges negatius”.
Em penso que té tota la raó. Hi hauria hagut daltabaix i pregunta parlamentària. I això m’ha fet pensar en abans. El 29 de gener de 1867 el govern espanyol va emetre aquest decret: “No se admitirán a censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España”. El decret, tot s’ha de dir, va durar poc. Però mentre va durar, a les obres (la distracció popular que ara és la televisió) hi havia d’haver castellà obligatòriament. I, com sempre es diu, “feta la llei, feta la trampa”. Què van fer els autors? Doncs que els personatges que parlaven en castellà fossin els militars o els dolents. Tot això ho explica molt bé l’Enric Gomà a El castellà, la llengua del costat, que ha editat Pòrtic, i que aprofito per recomanar-vos. És per això que als Pastorets catalans de Lluís Millà (un autor de l’època del decret) els que parlaven en castellà eren... els dimonis!
Val a dir, per ser justos, que als dimonis dels Pastorets, al llarg de la història, se’ls han penjat tota mena de llufes. Quan en Garrofa, dels Pastorets d’en Pitarra, torna de l’infern, diu: “Puc contar-vos meravelles...! / Els dimonis són femelles”. I com que en Pallanga, l’altre protagonista, considera que “sempre deu haver-hi guerra”, en Garrofa replica: “El ser dimoni no es logra / si no s’ha exercit de sogra / uns quants anys aquí a la terra”. Mentre escric això, per cert, els nois d’Altsasu segueixen empresonats.
