La gran gala final de Donald Trump
Dimecres al migdia la CNN i la Fox retransmetien el debat electoral per ratificar la victòria de Joe Biden i paral·lelament mostraven les manifestacions dels partidaris de Trump. De fet, la Fox va oferir el discurs sencer que al matí el president sortint va fer davant de la Casa Blanca, on va encoratjar el públic a caminar fins al Capitoli per animar els senadors i congressistes republicans. Hi va haver un detall important tot just començar. Al sortir a l’escenari Trump va demanar a les càmeres de televisió que ensenyessin la multitud que hi havia davant seu perquè el país sencer veiés el que estava passant. El realitzador el va obeir. Trump no feia només un discurs, sinó que arrencava un espectacle mediàtic. Tenia molt clar quins havien de ser els protagonistes i la missió que els encomanava, com si fossin els concursants d’un repte. Per televisió cridava l’atenció la gran pantalla transparent que separava Trump de la munió de gent de davant l’escenari. Era un fet insòlit tenint en compte la seva resistència a mostrar possibles pors o fragilitats. Més que una absurda protecció de metacrilat contra el covid allò tenia la fermesa i el gruix d’un vidre blindat. Era com si s’anticipés a la perillositat d’aquella massa enardida. Hores més tard, veient la violència d’aquella gernació de fanàtics, aquella posada en escena adquiriria encara més sentit.
Tan aviat com els manifestants pro Trump es van començar a desplaçar cap al Capitoli, la CNN es va anticipar al desastre. Els corresponsals i reporters de la cadena, amb por a la veu i entre amenaces d’alguns individus, ja anunciaven en directe que mai a la vida havien vist una situació com aquella, i això que el pitjor encara havia d’arribar. Els presentadors que es van anar succeint en directe durant les sis hores següents d’emissió barrejaven informació, opinió i especulació carregant contra Trump, a qui assenyalaven com a culpable. A la Fox eren més prudents. La irrupció dels seguidors de Trump al Capitoli va alterar encara més els ànims de presentadors i corresponsals de la CNN. A les imatges en directe cridava l’atenció com la majoria dels protestants s’autogravaven amb el seu mòbil per singularitzar-se en aquell caos. No era tant un acte col·lectiu com un acte de transcendència personal on la resta de la manada els protegia.
Els presentadors de la CNN recordaven que Trump també devia estar veient allò per televisió. Tenien raó: ell s’havia erigit com a director d’aquell gran espectacle televisiu. De fet, ha sigut un president que s’ha caracteritzat no per treballar com un polític sinó com el presentador estrella d’un reality show. A primera hora Trump havia demanat que les càmeres ensenyessin aquells manifestants, els va assignar a tots ells una transcendència mediàtica observada per la resta del país. Els seus seguidors van obeir-lo omplint les xarxes de les seves pròpies imatges. L’espectacle va acabar de matinada aconseguint uns índex d’audiència de rècord. Trump va fer història culminant el seu mandat amb una gran gala final televisiva sense precedents i de repercussió mundial.
