Ens trobem entre dos dies 10. El 10 de setembre, Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, i el 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental. I entre un 10 i l'altre, em cau a les mans –o més aviat em passa davant els ulls en una pantalla– un article científic publicat el mes passat sobre el suïcidi entre els professionals de la medicina. L’estudi revela que, tot i que la proporció de suïcidis ha disminuït amb el temps, hi ha diferències entre homes i dones. Els metges presenten un risc de suïcidi semblant al de la població general, i les metgesses encara presenten un risc un 24% superior.
Aquesta xifra, tot i ser alarmant, representa una millora significativa respecte a l'estudi anterior dut a terme pel mateix equip investigador el 2004, quan el risc resultant per a les metgesses va ser un 76% més elevat que el de la població general.
És cert que s'han fet progressos. La reducció del risc de suïcidi entre les metgesses en les últimes dues dècades potser és una prova que les mesures preses han tingut un impacte positiu. És possible que l'augment de la presència femenina en la professió, una conscienciació més gran sobre la salut mental i la implementació de polítiques contra la discriminació de gènere hagin jugat un paper determinant en aquesta millora.
No obstant això, no podem conformar-nos amb aquesta reducció parcial del risc. Un 24% d'excés de risc de suïcidi continua sent inacceptable. Cal continuar treballant en diverses direccions, com ara millorar les estratègies de salut mental per als metges (el Col·legi de Metges de Barcelona està fent una gran feina des de fa anys), fer visible i sensibilitzar sobre un problema que sembla tabú, crear entorns laborals més solidaris i combatre la discriminació de gènere.
Aquesta recerca va consistir en una metaanàlisi que va englobar estudis de 20 països diferents que examinaven els suïcidis entre els professionals de la medicina des del 1930 fins al 2020. Val a dir que una de les limitacions va ser la demogràfica, atès que les dones de l'estudi eren predominantment dels Estats Units i d'Europa. Segons la mateixa investigadora principal, Eva Schernhammer, és important poder disposar d’aquestes dades d'altres llocs del món i estar preparats per acceptar que hi podem veure xifres tan altes com les que es van veure fa dues dècades als Estats Units i Europa.
De fet, tenint més dades de dones s’hauria pogut fer una comparació amb altres professions d'estatus socioeconòmic similar, cosa que només es va poder fer per als homes. En aquest cas, es va veure que els metges, en comparació amb professions masculines d’alt nivell educatiu i ingressos similars, tenien proporcions més altes de suïcidi. Per tant, caldria fer aquest tipus d'estudis també en dones, a més d’analitzar els subgrups amb més risc, així com explorar amb profunditat què podria estar contribuint al risc més gran.
Tot plegat sembla molt dur, però només és coneixent i estudiant els problemes que podem proposar solucions. Per descomptat, també en salut mental.
