L’Estat, la princesa i el català
A Cornellà de Llobregat, la princesa Elionor va pronunciar una part del seu discurs en català. Es nota que li han fet treballar l’aprenentatge de la nostra llengua perquè quan la llegeix en veu alta la parla sense accent, molt millor que el seu avi i que el seu pare.
L’Estat ens envia un missatge: sentiu com l’hereva de la Corona ha fet seva la vostra llengua. TVE emet fragments del discurs de la princesa de Girona en català, subtitulats. L’Estat envia un missatge als espanyols: l’hereva està preparada i és sensible a les llengües d’Espanya. I encara un altre missatge: mentre ella mostra la millor disposició, les institucions catalanes governades per independentistes la desairen.
Però qui desaira a qui? És a dir, ¿com es comporta l’Estat, que la princesa representa, amb aquesta llengua que ella pronuncia de forma excel·lent?
No permet que s’utilitzi al Congrés i al Senat normalment. No permet que s’utilitzi al Parlament Europeu. No ha parat fins que ha aconseguit que la llengua de l’ensenyament a les escoles catalanes la dictin els jutges i no les amplíssimes majories del Parlament de Catalunya. Ha arribat a negar que la llengua que es parla a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears sigui la mateixa. Més de 40 anys després de la Constitució, un espanyol mitjà tolera molt més que un producte estigui etiquetat en portuguès que en català. I podríem continuar.
És a dir, hi ha una dissociació absoluta entre la gentilesa i la perfecció reials i la voluntat de l’Estat de combatre i vigilar el català com la llengua d’uns espanyols desafectes. L’Estat situa sempre el català en zona de conflicte, mai en zona de normalitat. Per això, la dicció de la princesa continua sent lloable però no canvia res i més aviat sona com un gastat esforç propagandístic.