L'ordinador i educació

Llegim a l’ARA que “Educació rectifica i assegura que no hi ha una «sobrerepresentació» d'alumnat nouvingut a les proves PISA”. Ni idea. No en tinc ni idea. Però parlem-ne, sisplau.

No sé què significa, aquest titular, ni ganes. Només sé que els ordinadors, o els Chromebooks, com en vulgueu dir, han sigut el desastre mundial de la nostra civilització. El mestre, la mestra, és al davant d’uns alumnes als quals no els veu la boca. Només els ulls i amb sort. Aquests alumnes estan jugant al Fornite o a qualsevol altre joc, que és evident que qualsevol pot descapar el programa capador. Abans, almenys, el que no feia cas de les explicacions acadèmiques “mirava les mosques”. No és exactament el mateix. Què fem? Diem als pares que el fill no escolta perquè està jugant amb l’ordinador?

Estudiar en un llibre, llibre de paper, et fa pensar en pàgina dreta, pàgina esquerra, part de dalt, part de baix. No veig que els alumnes estudiïn de la mateixa manera en una pàgina de l’ordinador. No pots, tampoc, saber quantes pàgines et queden, per llegir, de la mateixa manera.

Igualment, i com ja hem dit, fer un examen tipus test és una simplificació que fa que l’estudiant contesti que sí, que no, que vermell, que verd, sense enrotllar-se. Un examen d’història, de literatura tipus test? De veritat? Com es diu la protagonista de La plaça del Diamant? Colometa, Ratolineta, Suricateta?

Tothom vol la ficció. En sèries, en videojocs. Si no la vol en llibre és perquè el format costa més. Com conduir. Has de poder oblidar l’embragament i el fre per poder gaudir d’anar a França per carretera. L’ordinador a classe és un desastre i algú hauria de posar-hi remei.