El tenista Rafa Nadal, pocs anys enrere, va opinar sobre la bretxa salarial al món del tenis dient: “Les models guanyen més que els seus col·legues, però ningú no diu res. Per què? Perquè elles tenen més seguidors. Amb el tenis passa el mateix, guanyen més els qui mobilitzen més públic”. Per acabar d’arreglar la comparativa, va afegir que “evidentment tinc mare, germana i són les persones que més estimo en aquest món, o sigui que què més vull que els homes i les dones tinguem els mateixos drets”. A principis d’aquest any, el tenista s’ha convertit en ambaixador del tenis de l’Aràbia Saudita justificant que el país “té un gran potencial” i “s’ha obert al món”. La feina de Nadal, òbviament, no és altruista. Tampoc és casualitat que l’Aràbia Saudita hagi triat un home per fer d’ambaixador i no una dona. Perquè les dones, com sabeu, són millors fent de models.
Aquests dies també és notícia l’Aràbia Saudita pel contracte de Luis Rubiales amb aquest país per jugar la Supercopa d’Espanya de futbol masculí. Un contracte en què hi va intervenir Gerard Piqué, que no és un dels investigats en el suposat cas de corrupció, però que també ha contribuït a fer negocis amb el règim dictatorial saudita. Rubiales és conegut pel seu feminisme, demostrat amb escreix durant la celebració de la victòria del Mundial de la selecció espanyola femenina de futbol. Des del petó a Jennifer Hermoso, a qui continua criticant, fins al tocament dels seus propis genitals per demostrar, suposo, que els té posats a lloc. Per cert, la candidatura de Carlos Herrera per substituir Rubiales ja és ferma. Si acaba sent president es notarà un gir de 180 graus a la Federació. Aire fresc. Gelat, diria. I callo que jo de futbol no hi entenc.
Però qui recentment ha posat de nou l’Aràbia Saudita a la nostra òrbita no és cap organisme relacionat amb els esports, encara que el gol és històric. Es tracta de l’ONU, organisme internacional d’eficàcia dubtosa en general i d’esperpèntic moment creatiu en concret. I és que aquesta organització ha escollit l’Aràbia Saudita per liderar el fòrum sobre els drets de les dones en la pròxima reunió anual de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, que té com a missió promoure la igualtat de gènere i l’empoderament femení. Cap país ha votat en contra d’aquesta decisió, així que el món sencer demostra, per si no queda clar des de fa temps, la importància que tenen els drets de les dones. Que l’Aràbia Saudita sotmeti les dones als homes, deixant-les sense llibertat d’expressió, ni de moviments i amb l’amenaça de ser detingudes si marxen de casa per violència masclista, a part de la potestat masculina de pares o germans de fer-les casar amb qui ells considerin oportú, no és un secret desconegut per ningú i menys pels que formen part de l’ONU. La decisió de posar a la presidència d’una comissió sobre els drets de les dones un règim dictatorial que trepitja els drets de les dones sistemàticament és un missatge molt clar per part dels governs a les dones del món, alhora que demostra la seva complicitat explícita en els atemptats contra els nostres drets.
Se’ls en foten les nostres vides i la nostra llibertat. Com se'ls han en fotut a Rafa Nadal, Rubiales o Piqué. Per sobre dels drets humans hi ha els drets d’enriquir-se i el dret de continuar perpetuant les desigualtats i la violència. No calia que ens ho expliquessin tan gràficament. Cada dia són assassinades i violades milers de dones pel simple fet de ser-ho. Però contra els drets de les dones, tot s’hi val. En això, les nacions sí que estan molt unides.
