Quan l’independentisme no frena la dreta espanyola

La victòria del PSC és la del triomf del vot útil. Si, al capdavall, qualsevol elecció formula una pregunta als electors, la pregunta que la majoria de votants catalans van acabar contestant-se va ser quina era la millor manera de frenar el PP i Vox i la resposta va ser votar socialista. El PSC ha tornat a ofrenar noves glòries al PSOE i Salvador Illa ha fet un pas més en direcció a la Generalitat. Al Govern de Pere Aragonès se li complica la navegació.

A Esquerra ja hi comptaven, amb el perjudici que els causaria el seu vot dual, perquè com que està situada al centre del tauler, té frontera amb gairebé tothom, i poden consolar-se pensant que els vots que han perdut no han anat a Junts o la CUP, però el seu naufragi, el segon en dos mesos, és indissimulable.

Igual que ho és el naufragi del conjunt de l’independentisme. Que en un moment d’atac a la llengua catalana com el que estan perpetrant PP i Vox, que en un temps en què el govern espanyol no dialoga, espia i s'infiltra, milers de votants independentistes o s’hagin quedat a casa o hagin votat PSC i En Comú Podem, indica fins a quin punt el vot als partits independentistes no es va percebre com a gaire útil ni, i això és pitjor, com un vot d’orgull per plantar cara. Els ho vaig dir dissabte:  la discòrdia permanent, la incapacitat de fer operativa la majoria absoluta independentista al Parlament, han acabat per amargar i avergonyir molta gent que els va fer confiança en els moments vitals del Procés. I ara ho paguen per separat i en conjunt, com a moviment polític. Com deia Batet, Catalunya ja no és un problema.

Elon Musk va anunciar ahir que es carregava l’ocellet com a logotip de Twitter i que hi posava una x. A la casella de l’estratègia, ahir l’independentisme també va canviar l’estrella per una x.