L’impost sobre la renda (1934)

De l’article de l’economista Xavier Ribó Rius (Barcelona, 1903-2000) publicat aquest octubre ha fet noranta anys a La Veu de Catalunya (18-X-1934). Format a la London School of Economics de Londres, Xavier Ribó era secretari econòmic de Francesc Cambó (Verges, 1876 - Buenos Aires, 1947), líder del catalanisme conservador de la Lliga. El primer impost espanyol sobre la renda el va dissenyar el 1933 amb criteris socialitzants l’advocat Jaume Carner (el Vendrell, 1867 - Barcelona, 1934), d’Esquerra Republicana de Catalunya, quan era ministre d’Hisenda. Només afectava unes 5.000 persones pel fet que el mínim exempt anual era de 100.000 pessetes (equivalen a 100.000 euros d’ara si es comparen índexs de renda i de cost de la vida entre 1934 i 2024). I, per combatre el frau i l’economia submergida, la inspecció fiscal examinava els signes externs de riquesa i no pas els ingressos salarials.  

La Gaceta [antecedent del Boletín Oficial del Estado] del dia 14 ha publicat dos decrets autoritzant la presentació del projecte de llei de reforma fiscal. El segon projecte tendeix a l’elevació de l’impost de les gasolines, de 0,10 pessetes per litre a 0,19. El primer projecte reprèn la idea continguda en el decret del 27 de febrer passat, que autoritza la presentació d’un projecte de llei modificant l’escala de gravamen de la contribució general sobre la renda, rebaixant encara el mínim imposable amb les consegüents modificacions en l’escala de gravàmens. [...] Si la renda imposable excedia d’un milió, es gravaria en la forma següent: el primer milió, a raó de 8,78 per 100, i el que excedeix, a raó de l’11 per 100. Comparant aquesta escala amb la que en l’actualitat regeix, hom observa, en primer lloc, la rebaixa del mínim imposable, el qual passa de 100.000,01 pessetes a 60.000,01, o sia, a 10.000 pessetes menys que en el projecte de febrer, en el qual el mínim es fixava en 70.000,01. És a dir, que la contribució sobre la renda que en un principi ha gravat únicament les rendes molt elevades, tendeix a gravar, si encara no les mitjanes, les menys elevades. Aquesta tendència és la mateixa que ha tingut lloc arreu on s’ha establert la contribució general sobre la renda, la qual ha gravat un nombre cada vegada més gran de contribuents, fins a arribar als modestos. Malgrat que a Espanya, àdhuc si es convertia en llei el nou projecte, hom es trobaria lluny d’aquest cas, és evident que s’hi està fent camí, i si es va gaire lluny, ens trobarem amb la paradoxa que mentre que a l’estranger es desgraven rendes abans gravades i augmenta el mínim imposable, a Espanya se seguirà una marxa contrària.