Aquestes darreres setmanes hem pogut veure notícies, informes i debats que anticipen cap a on anem en això de la construcció de la societat postindustrial. Afecten les empreses, però tenen a veure amb tota l'organització econòmica de les societats democràtiques. Hem vist com novament el desitjat creixement del PIB a Espanya ha anat acompanyat d'un creixement de la desigualtat en les rendes i la riquesa: això no pot continuar. Hem vist com les càrregues impositives que paguen les grans empreses són molt més petites que les que paguem els ciutadans. Aquesta mateixa setmana hem sabut que l'impost extraordinari a la banca es mantindrà, però que l'impost que afecta el sector energètic de moment no es tramitarà. Penso que hauríem de ressituar el paper que han de jugar les empreses, sobretot les grans.
1. Les empreses privades en la societat industrial. Al llarg dels dos darrers segles les empreses han estat un element clau de l'organització econòmica i social. Han proporcionat als ciutadans els recursos naturals que necessitaven per a la vida, i han estat el lloc on els nous coneixements científics s’han transformat en eines útils per al benestar personal. Per fer això, han calgut inversions de capital per part d’alguns i aportació de treball per part de molts altres. Tant uns com els altres han estat retribuïts, i amb això han pogut disposar de rendes que els han permès adquirir tots els recursos naturals, materials o intel·lectuals que han necessitat per a la seva vida. Les empreses segueixen sent imprescindibles.
Al costat d’aquest sector privat han anat creixent uns sectors públics amb empreses i organismes, per assegurar que tots els ciutadans tinguin accés als recursos necessaris per al seu benestar. La manera d’assegurar que tenien els capitals necessaris ha estat el sistema fiscal que ha proveït els diferents governs de recursos financers. El sistema va funcionar prou bé per a una part de la població del planeta durant el segle passat, però ja fa unes quantes dècades que s’està fent clar que no podrà aguantar els canvis que s’estan produint, tant pel creixement de la població i la necessitat de reduir les desigualtats com per l’escassetat de recursos i la generació de residus. És el que coneixem com la “no sostenibilitat del model”.
2. O augment del sector públic o més implicació privada. El canvi de model de consum i social que ara necessitem demanarà un important augment d’esforços humans i un fort creixement de recursos financers en els pressupostos públics. Trobeu aquí tres idees de com aconseguir-ho i del nou paper que han de jugar les empreses, especialment les més grans.
- No pot ser que a l’hora de mesurar l’èxit d’una empresa es miri només el seu resultat econòmic. Sens dubte, cal que la seva activitat proporcioni prou diners per retribuir capital i treball, però al costat d’aquesta finalitat cal considerar també els objectius personals, no econòmics, dels que hi treballen. També ha de participar en la solució dels problemes socials generals de caràcter global. És per això que, al costat de l’índex sobre els beneficis, s’han de mesurar també altres índexs que posin de manifest com participa en aquestes activitats positives, i també deixar clar que no està augmentant la gravetat dels problemes. La contribució al PIB és necessària, però no és suficient, i per tant cal establir altres índexs.
- La participació empresarial en el progrés social pot tenir tres camins diferents: decidint que l’empresa faci també altres activitats, a més de les actuals, que directament ajudin a millorar el benestar general; aportant més diners via impostos per facilitar les actuacions del sector públic i no ser egoista en el volum d’aquesta aportació, i participant en un tipus d’actuacions que ara estan creixent i que s’han batejat com a publico-privades, que tenen l’avantatge per a l’empresa de poder intervenir en les decisions, juntament amb els governs, dels objectius i els mètodes.
- S’ha d’aconseguir que les empreses i els ciutadans comencin a veure que, a més del paper necessari que juguen les empreses en una societat de mercat lliure, també poden tenir –i, de fet, han de tenir– un paper més important en la construcció de la societat, i actuar de tal manera que no hagin de ser criticades, amb raó, tal com passa actualment. La crítica és raonable, perquè sovint les actuacions que veiem tenen massa una finalitat de màrqueting. El sistema de col·laboració publico-privada té l’avantatge que en les decisions s’hi tindran en compte objectius del govern, i també de l’empresa.
Val la pena ampliar el paper de les grans empreses en la vida social, i així evitar que segueixin dedicades excessivament a l’augment dels resultats financers per retribuir els socis, sobretot els fons d’inversió, que són els que manen.
