L’hora del patriotisme (1980)
Peces històriques
De l’article de Josep Benet (Cervera, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008) a l’'Avui' (1-IV-1980). Aquesta setmana ha fet quaranta-cinc anys de la convocatòria per constituir el Parlament de Catalunya, en el qual Josep Benet es va presentar el 1980 com a candidat del PSUC a presidir la Generalitat. Advocat, polític i historiador, Benet havia militat des de jove en moviments catalanistes. El vinent 14 d’abril hauria fet cent cinc anys. Va ser director del Centre d’Història Contemporània nomenat per Pujol.
Han passat ja els dies suficients, des de les eleccions al Parlament català, perquè l'eufòria d'uns i la decepció dels altres s'hagin moderat i la realitat vagi apareixent tal com és. També han passat prou dies perquè la reflexió serena i profunda que reclama l'hora crucial que viu Catalunya pugui ser feta. […] La situació política creada a Catalunya amb els resultats electorals del dia 20 és encara més complexa que la que existia anteriorment. Examinem-ho. Abans del passat dia 20, i d'acord amb els resultats de l'1 de març del 1979, existien a Catalunya quatre grans partits o coalicions, els quals havien aconseguit els percentatges següents: PSC (PSC-PSOE), el 29,20 per cent; PSUC, el 17,10 per cent; CC-UCD, el 19,10 per cent, i CiU, el 16,1 per cent. A més, ERC, que havia aconseguit el 4,10 per cent. Avui la situació és més complexa, car segons els últims resultats electorals provisionals, existeixen només tres grans partits o coalicions: CiU, amb un 28 per cent; PSC (PSC-PSOE), amb un 22,5 per cent; PSUC, amb un 18,8 per cent, i dos altres partits amb els quals cal també comptar pel seu nombre de vots: CC-UCD, amb un 10,7 per cent, i ERC, amb un 8,9 per cent. [...] La composició del futur Parlament català serà aquesta: CDC, 35 diputats; PSC (PSC-PSOE), 33; PSUC, 25; CC-UCD,18; ERC, 14; UDC, 8, i PSA, 2. Així, doncs, la diferència que existirà entre CDC i PSC (PSC-PSOE) en el Parlament català serà només de dos diputats. […] Aquesta realitat electoral tan complexa no pot ser oblidada a l'hora de formar el govern de la Generalitat que ha de dirigir la construcció de la nova Catalunya autònoma durant el període excepcional de la nostra història, que serà el període constituent de l'autonomia i que durarà de dos a quatre anys. Quin govern necessita Catalunya en aquesta hora crucial? És evident que necessita un govern que sigui el màxim de representatiu possible de tot el poble de Catalunya perquè així tingui prou força i prestigi per a negociar amb el poder central el difícil traspàs de les competències; un govern que, per la seva composició àmpliament majoritària, pugui assegurar l'estabilitat política, social i governamental a Catalunya, la qual és imprescindible per a crear el clima de confiança que permeti de vèncer la crisi econòmica, car res no seria pitjor a l'hora de construir l'autonomia que una inestabilitat governamental a la italiana. Un govern que per la seva composició àmplia i representativa de la societat catalana pugui dirigir amb autoritat la construcció d'una Catalunya autònoma de tots i per a tots els qui viuen en aquesta terra, sigui quin sigui el seu lloc de naixença. [...]
El nacionalisme –i el patriotisme– és autèntic quan, en aquests moments excepcionals, posa l'interès de Catalunya, com a nació i poble, per damunt de tot altre interès. Per això és preocupant que aquests dies es parli molt de combinacions possibles per a formar el govern, d'inclusions i d'exclusions, d'interessos de partits, però que es parli molt poc del que exigeix de nosaltres el patriotisme. [...]
