Supervivientes es manté com un dels programes de més èxit a Espanya. També és un dels espais de màxima estultícia televisiva. El títol és una al·legoria també del seu presentador, Jorge Javier Vázquez, que després d’uns quants fracassos mediàtics sobreviu en aquest reducte.
“Esta noche no la vais a olvidar jamás”, anuncia a l’audiència només començar. Assegura que tenen “unas imágenes muy comprometidas, que os van a dejar absolutamente perplejos”, i adverteix que poden canviar la vida d’algunes persones. Forma part de les hipèrboles i farses de Telecinco, quan converteixen temes irrellevants en titulars virals per a tota la setmana. Després de tants anys en antena, l’audiència ha normalitzat les dinàmiques aberrants i les conductes grotesques dels reality. Els seus participants estan convençuts de la seva importància i, quan parlen, es dirigeixen a “Espanya” com a unitat que està pendent de les seves peripècies: “Tengo que decirle a España que estoy muy tranquilo”, sentencia un dels familiars que participa des del plató quan li insinuen que la seva parella pot haver-li sigut infidel. Fan sentir a l’espectador que participa de l’espectacle com un afer de rellevància nacional, gairebé política.
Supervivientes manté el contrast entre dos espais: el dels que van vestits i el dels que van mig despullats. El tèxtil i el seminudista. El primer és el del plató de Madrid, amb Jorge Javier al capdavant. Els familiars comenten la jugada i defensen els seus representants a Hondures. El segon és el de l’illa, l’escenari de la competició. Part del reclam és la cosificació dels participants. La nuesa contribueix a donar-li el sentit primitiu, atàvic, com si ens remuntéssim a l’origen de l’espècie. Hi ha també una apologia de la primor. A mesura que transcorren les setmanes, l’extrema magresa dels concursants esdevé èpica i s’accentua amb la superació dels reptes. Els cossos no-normatius (per volum o per edat) queden expulsats del relat, en una mena d’eugenèsia inquietant.
La presentadora a l’illa és ara Laura Madrueño, que en el seu moment va ser la dona del temps de Mediaset. Ara s’ha convertit en maniquí i model de biquinis. Les seves aparicions fins i tot s’han convertit en un sistema de promoció de marques de roba de bany. El seu cos forma part del reclam i contrasta amb la degradació progressiva de la resta de protagonistes de l’illa. Els concursants són bestioles en proves d’estratègia i resistència que fomenten la rivalitat. La fam és el potenciador del conflicte. L’illa esdevé una versió modernitzada i socialment tolerada d’un camp de concentració on els participants, voluntàriament, accepten l’observació i la denigració a canvi de la salvació final.
Supervivientes és la buidor absoluta, el no-res, l’espectacle dels instints més pobres contemplat, des de l’altra banda de la pantalla, pels vigilants. El control de l’individu desesperat, explotat i maltractat. El reality cada vegada diu més dels valors socials que imperen.
