L’exili fecund de Miquel i Vergés a Mèxic (1964)

De l’article de Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 - París, 1966) a Serra d’Or (VIII-1964). Aquest estiu ha fet seixanta anys de la mort de Josep Maria Miquel i Vergés (Arenys de Mar, 1905 - Coyoacán, Mèxic, 1964). Va ser pioner a Catalunya de les recerques sobre l’obra i l’estil dels clàssics del periodisme. Aquesta secció és tributària de la concepció i els mètodes en estudis de periodística que va iniciar aquell expert exiliat des del 1939.

Ha mort a Coyoacán –ciutat plena d’història i de calma, gairebé un raval o una zona residencial de la capital dels Estats Units Mexicans– un escriptor català, Josep Maria Miquel i Vergés, que feia vint-i-cinc anys que residia en aquell país. [...] Exiliat allí, Miquel i Vergés es doctorà en Lletres a la Universitat Autònoma de Mèxic, on arribà a ocupar-hi la càtedra d’Història de la Independència Mexicana. Això l’incità a preparar una obra de grans dimensions i d'una pacient recerca, el Diccionario de Insurgentes, format per més de dues mil fitxes personals i que, amb la seva magnitud material, ha romàs inèdita. Treballant al costat de Lluís Nicolau d’Olwer –un altre intel·lectual que aportava un sincer esforç ple d’afecte a la cultura mexicana– pogué estudiar les fonts documentals de l’Ambaixada d’Espanya a Mèxic i escriví obres com Mina, el español frente a España; El general Prim en España y en México; Escritos inéditos de Fray Servando Teresa de Mier, i La diplomacia española en México (1822-1823), algunes de les quals són de consulta obligada [...] Els anys d’exili, però, no l’havien fet desviar del camí que emprenia els anys trentes quan, molt jove encara, es revelava com un sagaç i erudit historiador de la nostra Renaixença literària. Miquel i Vergés és l’autor d’aquells dos considerables volums publicats per l’Editorial Barcino sobre La premsa catalana del vuit-cents, el 1937, un dels esforços editorials més admirables de l’època no gens fàcil en què sortien a la llum. I aquella obra era el fruit de nombrosos estudis, apareguts a les pàgines de diaris i revistes catalanes sobre diversos aspectes de la nostra cultura. [...] Miquel i Vergés se sentia, malgrat els seus estudis d’història mexicana, un escriptor català, per damunt de tot. Fou un dels propulsors i, de fet, el fundador, de dues revistes catalanes molt interessants publicades a Mèxic dins la dècada dels quarantes: Full Català i els combatius Quaderns d’exili, que ens havien de revelar homes tan brillants com Joan Sales i Ferran de Pol, i on els estudis de Miquel i Vergés eren plens d’autoritat i de documentació. [...] Com a poeta, Miquel i Vergés va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana del 1957, celebrats aquell any a Mèxic. Fou una de les grans satisfaccions que li aportava l’exili. Poesia sense il·lusions, gairebé sense esperances, en la qual el poeta parla al seu destí: “Si un cas no tornes més, sé on trobar-te compungida, / vetllant una promesa, a l'últim no complida: / a l’etern cementiri infinit, de les paraules”. Un cementiri de paraules que sonaven dolorosament en aquella llengua catalana que ell no podia ni volia mai oblidar, haurà substituït per a Josep Maria Miquel i Vergés el cementiri marí d’Arenys de Mar, on l’espera la llavor dels avis. [...]