17/10/2021

L’Europa de Pandora

L'Europa de Pandora

Ígor Kesaev és un oligarca rus que controla més del 70% del mercat de tabac al seu país. El nom del milionari número 727 en la llista de la revista Forbes d’aquest any ha aparegut també a la premsa per filtracions que el relacionen presumptament amb el tràfic d’armes i amb els serveis de seguretat russos. Ara, a més, Ígor Kesaev és també un problema, com a mínim polític, per a la Unió Europea. L’oligarca rus és un dels beneficiaris dels anomenats “passaports d’or”, que ell va comprar a Xipre a cop de talonari, i que li garanteix l’accés directe als Vint-i-set països de la Unió. Amb aquest passaport, Kesaev s’ha comprat una illa estratègicament situada a l’oest de Finlàndia, en un arxipèlag que ja havia estat propietat d’un altre oligarca rus a qui van acusar de blanqueig de diners i que va acabar venent-se les illes.

Cargando
No hay anuncios
Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La corrupció fiscal és una taca fosca a la Unió Europea. La màfia dels visats a Xipre -que l’any passat va posar punt final a aquest sistema-, a Malta -que va arribar fins a l’assassinat de la periodista Daphne Caruana- i a Bulgària van convertir la concessió de la ciutadania europea en una mercaderia al millor postor.

Cargando
No hay anuncios

CINISME. Els forats negres de la deslleialtat fiscal, que han alimentat la captura tributària d’uns països en detriment d’altres, demostren la feblesa de la cooperació europea quan es tracta de transparència i col·laboració fiscal. Corruptes i evasors, amb poder de decisió sobre la legislació europea, han quedat retratats per la investigació dels anomenats papers de Pandora: el fins ara primer ministre txec, Andrej Babis, que va perdre les eleccions just després de filtrar-se que comprava immobles a la Costa Blava francesa a través d’una societat offshore ; l’excomissari maltès John Dalli, que va haver de dimitir de l’executiu de Brussel·les l’any 2012 per un escàndol de corrupció, però que continua cobrant la seva pensió europea, i sobretot l’actual ministre de Finances neerlandès, Wopke Hoekstra, el falcó de la línia dura contra el sud d’Europa en els pitjors moments de la irrupció del covid-19. Lliçons de rigor del democristià que invertia diners en una companyia amb seu a les illes Verges, i que s’ha defensat dient que va vendre la seva participació en aquest hòlding abans d’entrar al ministeri. Hoekstra és el símbol del cinisme polític que legisla la fiscalitat europea per unanimitat.

En ple escàndol dels papers de Pandora, la Unió Europea retallava la seva llista negra de paradisos fiscals. Aquell dia, però, el ministre holandès va preferir no assistir a la reunió amb l’excusa que a la Haia s’estava negociant la formació d’un nou govern.

Cargando
No hay anuncios

ESPOLI. Les societats pantalla de la corrupció, el blanqueig i l’evasió fiscal són tan opaques i enrevessades com la falta de voluntat política ha permès. La riquesa neta total amagadaoffshore ascendeix a uns 7,9 bilions d’euros, és a dir, el 8% del producte interior brut (PIB) mundial. Són paradisos que tenen reservat el dret d’admissió a grans fortunes, saquejadors de recursos i estafadors d’obligacions fiscals. Entramats a mida d’aquells que s’han creat un sistema que encaixa amb els seus interessos.

Segons l’Observatori sobre Fiscalitat a la UE, un 11% de la riquesa total de la Unió s’ha esfumat cap a aquests paradisos; l’equivalent a tot el PIB de França. I entre aquests evasors hi ha antics primers ministres, caps d’estat i ministres que, des de l’abús de poder, gestionen, o han gestionat, el bé públic dels europeus.