L’espurna, 'Freedom' i les vacances
Disculpin, però escric aquest article sota els efectes euforitzants de la imminència de les vacances, situació que el meu pare resolia en dues senzilles passes: anant de vermut amb els companys de feina havent plegat i, després, arribat a casa, traient-se la corbata i llençant-la pel passadís, en una imatge simbòlica que, degudament alentida, hauria pogut servir per al vídeo Freedom de Kamala Harris. Ho veuen? Ja tinc el cap a una altra banda i no concreto.
Jo el que volia dir és una altra cosa. Es veu que uns cantants han justificat fer servir la paraula xispa perquè en català li falta espurna. Hola, cantants: a veure, no és que el futur de la llengua depengui de vosaltres (Sau va veure la llum “reflexada” i no pas “reflectida” en una copa i fins i tot la Shakira ha cantat el Boig per tu, vull dir que la llengua és forta), però si penseu que a espurna li falta xispa, potser un dia voldreu endollar la guitarra en un enchufe, perquè a l’endoll li falten forats.
Per això, per si us pogués fer algun servei, deixeu-me que us expliqui una batalleta: el 1976, un col·lega va dir al Puyal que “el català és un idioma que no serveix per retransmetre partits de futbol”. L’afirmació va resultar ser precipitada, perquè en Puyal va estar-se 42 anys radiant partits de futbol en la llengua de Verdaguer. El 1976 era l’època en què un president de govern espanyol va venir a dir que el català “no servia per ensenyar química nuclear”, afirmació que també ha envellit malament. Total, que el problema no és de la paraula espurna, sinó vostre. En català tot té gràcia si estem disposats a fer servir les paraules sense manies.
I si no em voleu fer cas a mi, recordeu aquesta cita d’autoritat: “La llengua catalana és una de les expressions més completes, més perfectes que jo conec, des del punt de vista del que pot arribar a ser el llenguatge” (José María Aznar, 21 de març de 1996). Bon estiu tinguem.
