L’espectador indefens de TVE
L’últim diumenge de cada mes al migdia, La 1 de TVE emet el programa RTVE responde, en el qual el defensor de l’espectador de l’ens públic, Ángel Nodal, repassa tots els aspectes que han comportat queixes de l’audiència. Periodísticament és un servei molt útil. Un bon defensor de l’espectador (o de qualsevol altre mitjà) té l’oportunitat de fer divulgació del seu ofici, explicar els arguments que emparen un bon treball periodístic i els motius que han provocat un error, un mal enfoc, un ús inadequat del llenguatge o una relliscada a l’hora de triar unes imatges. Sovint, més que les disculpes o les excuses, és més interessant i útil entendre per què es produeixen determinades situacions a la televisió o per quin criteri s’ha pres una decisió professional malgrat que a algun espectador li pugui semblar una acció equivocada o polèmica.
La llàstima és que RTVE responde amb Ángel Nodal al capdavant, més que exercir de defensors de l’espectador, s’ha convertit en un simple llistat de queixes acompanyades de disculpes de formulari i evasives d’escassa consistència.
Per exemple, diumenge, tot just començar el programa, recordaven els comentaris barroers i vergonyosos que es van produir durant l’emissió de la catifa vermella dels premis Goya a través del canal de Facebook de la plataforma. Uns homes escarnien els cossos de les actrius i les insultaven. Nodal es va limitar a advertir els espectadors de la grolleria dels comentaris que escoltarien per fer memòria del document i, a continuació, es va transcriure en pantalla el comunicat que ja es va emetre l’endemà de la gala. Estava llegit per una veu sense ànima ni entonació com la que faria un robot. Tres setmanes després dels fets no van dilucidar si aquells homes eren treballadors de la cadena ni van explicar per què i com es va produir aquella situació.
També van recordar les queixes rebudes arran d’una pregunta del concurs El cazador en què es va fer broma amb el màster de Pablo Casado. El responsable del programa apareixia en un vídeo dient que procurarien que no tornés a passar. I llestos. Cap reflexió sobre l’humor i la política. Van incloure també l’emissió errònia a La hora de La 1 d’una foto que confonia les infantes Elionor i Sofia amb Elena i Cristina limitant-se a inserir el fragment en què el mateix programa donava fe de l’errada. També van incloure les queixes per un vídeo clarament masclista esgrimint que lamentaven que aquella persona s’hagués ofès i “Nuestra intención nunca fue transmitir una imagen machista”. I res més.
Nodal no assumeix la responsabilitat, la independència ni l’autoritat que se li hauria de suposar al seu càrrec. No defensa l’espectador sinó que es dedica a salvar els mobles de la cadena passant el drap de treure la pols. Tampoc demostra la profunditat periodística i capacitat d’anàlisi que requereix aquesta feina. RTVE responde, més que contribuir a garantir la transparència i qualitat de les emissions, s’ha convertit en una mena de fàbrica d’excuses de mal pagador i un contenidor de disculpes fetes per inèrcia.
Mònica Planas és periodista i crítica de televisió