L’esdevenidor de la premsa (1928)
De l’article de Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) a La Publicitat (8-IV-1928). Un any i mig després, el 2 d’octubre del 1929, Rovira i Virgili iniciava l’edició diària de La Nau, publicació de periodicitat més dilatada que havia fundat el 1927. Incloïa el suplement La Nau dels Esports. Aquell diari va deixar de sortir el 21 de gener de 1933.
En alguns Estats hi ha avui una mena de nacionalització de la Premsa pel que fa al contingut dels periòdics. És sabut que a Rússia només es publiquen periòdics soviètics o bolxevistes, que a Itàlia gairebé tota la Premsa ha esdevingut feixista. Però al costat de la nacionalització ideològica, hi ha una possible nacionalització de caràcter econòmic. I és aquesta nacionalització la que defensa, des de les columnes de Le Populaire, el cabdill socialista francès, Léon Blum. En lloc de voler nacionalitzar la Premsa en l’aspecte de Redacció, com a Rússia i Itàlia, Léon Blum demana de nacionalitzar-la en l’aspecte d’Administració. El pla de Léon Blum parteix d’un principi que en si mateix ens sembla just: la igualtat de mitjans de propaganda entre els diversos partits polítics. En el règim liberal –o de la democràcia plutocràtica, que diria Charles Maurras–, els partits formats per gent rica tenen moltes més facilitats per a posseir grans òrgans periodístics. Sovint escoltem aquest plany dels esquerristes. [...] No es pot negar que hi ha en aquest punt una considerable desigualtat. Tanmateix, cal tenir en compte que moltes vegades és el públic el que fa viable l’existència dels periòdics d’idees. Per tal de suprimir la desigualtat davant la Premsa, Léon Blum proposa la nacionalització dels periòdics d’idees, de manera que l’Estat faria d’empresari de la Premsa política, [...] posaria a disposició de cada periòdic locals i tallers (iguals per a tots), pagaria les nòmines (haurien de ser equivalents), centralitzaria la publicitat i en cobraria el producte. La informació telegràfica i telefònica aniria a càrrec d’una organització internacional, i la Societat de Nacions n’exerciria el control. [...] La Premsa política aniria lligada als partits parlamentaris. [...] La Premsa esdevindria un servei públic, i això impediria, segons Blum, la corrupció i la defensa d’interessos particulars tèrbols, puix que la intrusió dels interessos privats en les Redaccions seria colpida amb les mateixes penes assenyalades al tràfic d’influències i a la prevaricació dels funcionaris, i quedaria assegurada la veritable llibertat de Premsa. La intervenció estatal seria purament administrativa i no hi hauria l’acció de les forces del diner, que sovint corrompen la Premsa dels nostres temps. La nacionalització de la Premsa, tal com la concep Léon Blum, correspon a la idea socialista de l’Estat. [...] Ara que es planteja en molts països el problema de reglamentació de la Premsa, trobem suggestiu i curiosíssim el pla nacionalitzador que exposa Léon Blum. En el fons, el pensament de Blum consisteix a sostreure els periòdics de la servitud econòmica, tot mantenint la llibertat espiritual. És un pensament que respon a la concepció liberal socialista de la Premsa.
