Entre els acords anunciats després de la reunió dels presidents Sánchez i Aragonès de la setmana passada, hi va haver el d’una llei de plurilingüisme que garanteixi el dret dels ciutadans a dirigir-se a l’Administració General de l’Estat en català, gallec i basc. Pel que va donar-se a entendre, aquesta llei entraria a regular, també, l’ús del català a l’administració de justícia.
Que una llei així entri en vigor 45 anys després d’haver aprovat la Constitució és una viva demostració de l’interès que la democràcia espanyola ha posat en revertir segles de persecució del català i imposició del castellà. Amb tot, i a l’espera de saber quins drets garantirà aquesta llei, benvingut sigui l’anunci.
Ara bé, mentre Catalunya no sigui un estat independent i pugui decidir per ella mateixa el seu propi règim lingüístic, la llei de plurilingüisme d’Espanya podria limitar-se a tenir un únic article que digués que el català és tan obligatori a les comunitats de parla catalana com ho és el castellà. Tot el que no sigui aquesta equiparació de deures és una penosa lluita per esgarrapar espais que sempre acaba convertint el català en un problema.
I mentre això no passi, és urgent que el Servei Català de la Salut eviti que un metge d’un CAP de Barcelona digui que ni li cal ni està interessat a aprendre el català. Fan alguna reunió sobre els pacients i el català amb els sanitaris metges que contracten? I qui diu a la sanitat diu a totes les empreses, públiques i privades. Si el Govern no s’esforça a crear un escut lingüístic, els catalanoparlants a Catalunya estem indefensos davant d'ignorants, maleducats o dropos.
