L’erosió dels diners
Pandèmia global. Guerra a Europa. Crisi energètica. Manca de components. Petroli, gas i electricitat disparats de preus. Inflacions entre el 7% i el 9% i que, en certs aliments, arriben al 20%. Aquesta és la realitat que ens envolta durant l’any en què l’economia havia de remuntar i permetria, per fi, posar fi a les dues dècades de tipus d’interès zero, creació de diners sense contrapartida i finançament infinit del deute públic.
Però no ha estat així. La història demostra que les previsions poden saltar pels aires.
En aquests moments ja podem dir que els diners en efectiu o en compte corrent, en altres paraules, l’estalvi (qui en tingui), estan amenaçats. Amb inflacions del 8% durant cinc anys, si els diners romanen en compte corrent, hauran perdut al voltant del 40% del seu poder adquisitiu. L’estalviador veurà el mateix saldo, però aquell saldo podrà comprar un 40% menys de coses que cinc anys abans. Ara, en lloc de cinc anys, imagineu que parlem de deu anys amb una inflació similar. Significaria una pèrdua del 80% del valor de l’estalvi.
Quan vaig estudiar economia, recordo que el catedràtic explicava que, amb inflacions elevades, els tipus d’interès haurien de situar-se 1 o 2 punts per sobre dels augments de preus. És a dir, inflacions del 8% haurien d’anar acompanyades de tipus d’interès del 10% per remunerar l’estalvi. Doncs són del 0%. Diuen que potser a final d’any seran de l’1%. Però no gaire més. Als EUA acaben d’apujar-los, però només un 0,25%. El missatge és clar: seguirà la política monetària expansiva, la creació de diners i la compra de deute per part dels bancs centrals. I seguiran els tipus d’interès baixos, que no permetran treure cap profit de l’estalvi llevat que l’estalviador prengui riscos. Però els estalviadors de debò no són especuladors ni inversors. Són persones que han renunciat a gaudir avui per gaudir demà. Solen ser conservadors amb els estalvis.
Doncs bé, poc podran fer si volen conservar el poder adquisitiu. Hauran d’entrar en renda variable, hauran de prendre riscos. Total, si no fan res, la inflació se’ls menjarà els diners.
No són bones notícies. Interès gairebé zero i inflacions del 8% envien un missatge: gasti o arrisqui. I per a un estalviador prudent, cap de les dues opcions és bona.
