Llegeixo a l’ARA que el 44,1% d’homes espanyols “consideren que la igualtat entre gèneres «ha anat massa lluny», fins al punt que ara són ells els que estan discriminats”. És una enquesta del CIS que també pregunta sobre les “floretes”, que, com recorda l’ARA, és “una conducta d'assetjament que penalitza expressament la nova llei integral de garantia de llibertat sexual o llei del només sí és sí”. "La meitat dels homes afirmen que rebre comentaris no demanats sobre el físic és agradable, un percentatge que baixa al 35,7% entre les dones consultades”.
Com sempre, és la manera de fer la pregunta el que ho determina tot. La pregunta “La igualtat entre gèneres ha anat massa lluny?” està mal plantejada. Si parlem “d’igualtat”, la igualtat no podria anar “massa lluny” o no seria igualtat, però és que estem parlant de discriminació positiva, com amb una llengua amenaçada o una balena en perill d’extinció. Per aconseguir la igualtat o que una llengua no desaparegui cal fer polítiques especials. Tothom entén com gastaràs un temps limitat de lleure si tens dos fills, un dels quals malalt terminal, oi?
Pel que fa a les floretes. Això és tota una altra cosa. Hi ha floretes agradables (quin somriure tan bonic que tens avui) i floretes desagradables (t’empotraria contra l’armari i et faria gaudir). Una floreta –el nom ho diu– no ha de ser lletja. En tot cas, pot ser indesitjada, pot ser grollera, pot ser pertorbadora, pot fer por. Però no és un delicte. De la mateixa manera que no és un delicte que un raper canti que vol matar els Borbons. Que el 35% de dones enquestades ho considerin “agradable” ens ha de fer pensar. El masclisme, com el racisme, és una conducta inadmissible, gravíssima, imperdonable. No hem de deixar-lo passar mai. Banalitzar-lo, exagerar-lo, usar-lo amb finalitats espúries, exagerar-lo em sembla molt més terrible que la floreta més desagradable i llefiscosa.
