L'endemà

El més important del 28 de maig passarà el 29. De fet, a partir del dia 29, perquè a pocs municipis i comunitats autònomes les urnes deixaran panorames clars la nit electoral. Aquesta és una campanya important per les expectatives que obre. A l’Estat s’interpreta com una primera volta de les eleccions generals que es convocaran previsiblement a començaments del desembre vinent. Si el PSOE no aconsegueix mantenir places importants com València, guanyar Barcelona i resistir la pujada del PP i Vox, li vindran mesos complicats per més aclaparadora que sigui la campanya electoral permanent que està organitzant de cara al pròxim semestre europeu.

La campanya

Barcelona és una plaça capital. La campanya s’ha polaritzat entre colauistes i anticolauistes, però a aquest últim bloc la divisió li complica la victòria i la capacitat de desbancar l’alcaldessa amb una suma alternativa. Collboni i Trias competeixen per enarborar la bandera de l’alternativa a Colau i l’enquesta de l’ARA no preveu que puguin sumar un alternativa si no és amb ERC.

Som ja només a una setmana de la jornada electoral i al voltant del 30% dels ciutadans encara no han decidit el vot, per la qual cosa els últims dies seran molt importants per als candidats. Qualsevol error es pagarà car.

L’enquesta publicada per l’ARA mostra un resultat molt ajustat entre les principals forces, i és més rellevant la tendència que indica per on van les coses que la previsió mateixa d’escons per a cada candidatura. Segons la tercera onada d’aquesta enquesta, l’alcaldessa actual, Ada Colau, aconseguiria un 20,5% dels vots i entre 9 i 11 regidors. En segon lloc continuen molt empatats Jaume Collboni i Xavier Trias amb el 18% dels vots i entre 7 i 9 regidors. L’enquesta detecta una tendència a l’alça del suport a Colau i Trias, i un refredament de les expectatives d’un Collboni que estava molt fort fa unes setmanes.

Una altra candidatura que no s’enlaira és la d’Ernest Maragall, amb un 13% de vots que li donarien una forquilla possible d’entre 5 i 7 regidors. Pel que fa als grups petits, sembla que Vox i la CUP entrarien al consistori, el PP n’estaria al llindar i Ciutadans i Valents en quedarien fora.

Seria molt rar que el resultat electoral donés una victòria clara i imbatible. El dia 29 començaran les converses entre partits i els interessos es creuaran. Aleshores caldrà utilitzar el pactòmetre per sumar la majoria a l’Ajuntament de Barcelona i decidir quins objectius es converteixen en prioritaris. Malgrat les reticències i els interessos a Barcelona, els partits aliats al Congrés de Diputats, que es necessitaran altre cop al desembre si no hi ha una marea blava del PP, tindran alguna cosa a dir malgrat les negatives de Collboni i el primer secretari del PSC. Segons l’enquesta de l’ARA, un acord entre el PSC, Junts i ERC seria l’únic pacte possible per desbancar Colau. Difícilment ERC s’hi sumaria, i el PSOE hauria d’esforçar-se molt per explicar un acord del PSC amb Trias per molt que el candidat s’esforci a dissimular les seves sigles polítiques.

Pactes i futurs polítics

Si no guanya ni pot desbancar Colau, Xavier Trias marxarà sense grans recances a jugar al golf, veure sèries i dinar amb la família. La campanya està plenament centrada en la seva persona, i sense la seva direcció l’equip quedaria incrustat a Junts per Catalunya sense un lideratge clar. Una derrota de Trias endarreriria la voluntat d’un sector del partit de posar en marxa la reconstrucció del centre liberal independentista.

Colau surt com a favorita gràcies a la seva capacitat de comunicació i l’habilitat de fer una campanya de judo, convertint en fortaleses les onades de crítiques ferotges i la polarització contra la seva gestió. Si no li anés bé, Colau es plantejaria deixar la política i tenir una vida pròpia, però és difícil creure que la política la deixi a ella. Especialment en el moment de construcció d’una alternativa a Podem amb el projecte de Sumar de Yolanda Díaz.

Entre les novetats del consistori destaca l’altíssima probabilitat d’entrada de la ultradreta de Vox. Seria un èxit per als que treballen l’andanada reaccionària. Que els ultres entrin a les institucions permet veure la seva perversitat, però també les seves habilitats si al davant no tenen dics que responguin i combatin la seva demagògia. Si els partits tradicionals no fan seus els temes de la seguretat, l’habitatge i la immigració, i els regalen a la reacció, només aconseguiran que la ultradreta creixi, es consolidi i guanyi respectabilitat entre l’electorat.