L'emoticona del cor

Al xat que comparteixen, algú hi posa la foto del que es va morir, el primer de tots ells, avui fa un any. Llavors, algú altre, que potser no ho tenia present, envia l’emoticona del cor, repetida moltes vegades. Ja es veu que no ha pensat quantes. Ha premut la tecla i han sortit els cors que han sortit. Cinc. Llavors, algú altre hi posa l’emoticona de la cara amb la llàgrima. Omple tota una línia i la meitat de l’altra. Un altre hi posa el cor, però no pas el de color vermell, sinó aquell que es fa amb les dues mans, unint els dits polze i índex. Un altre, un arc de Sant Martí; i un altre, el cor que batega. No ho ha pensat gaire, el del cor que batega, perquè justament el que estan dient és que fa un any que el cor d’aquell de tots ells que va morir primer va deixar de bategar.

Com que tothom ha posat emoticones, excepte el primer, que ha posat la foto, ella no sap si escriure res. Escriure una línia que digui que no se’n recordava, que fos avui, i que quina pena li sembla que quedarà forçat. No posar res és impossible, perquè el primer missatge amb emoticones ha servit per destapar el doll de tots els altres. Ara mateix hi ha qui agafa un dels missatges, el dels cors, per exemple, i a sota hi afegeix l'emoticona del petó. Algú, és cert, hi posa paraules, abans dels cors. Escriu: “Siiii, és avui”. Aquest “Siiii”, sense accent, esclar (on el posaria?), sembla alegre o entusiasmat, però vol ser, només, vehement.

Pensa que comunicar les penes i alegries només amb emoticones banalitza les penes i alegries i, sobretot, les simplifica. Els sentiments són, només, la manera com són expressats, i ara sempre són més una emoticona que no pas unes paraules. La gran literatura ha parlat només d’això. Ha matisat, s’ha contradit, s’ha allargat, ha volgut emocionar i ha volgut incomodar. La complexitat del que explicava era tanta que, de vegades, els autors clàssics s’han queixat que les paraules els resultaven pobres per reflectir tant de dolor o tant d’amor. Cap d’ells sabia que, quan això passa, el que va bé és l’emoticona del cor, repetida moltes vegades.