L’emèrit es fa l’ofès
A la premsa de la reialesa espanyola (de l’entorn de la casa reial, puix aquesta gent tenen un entorn, com els clubs de futbol) hi apareixen comentaris que apunten que Joan Carles, ara que ha vist arxivades per la Fiscalia les causes que pesaven damunt seu, no té exactament pressa per tornar a Espanya. Que, després de tants de rumors i tanta especulació sobre quan tornaria, com ho faria, on s’instal·laria, etc., resulta que ara és possible que postergui el seu retorn fins a nou avís. És possible que vulgui preparar-lo bé, perquè resulti ben triomfal, o és possible que, a Abu Dhabi, com suggereix alguna periodista àulica, s’hi trobi d’allò més bé (“hi té tot el que necessita, i més”). O una mica de les dues coses.
El més sorprenent és que d’aquestes informacions se’n desprèn un to vagament rancuniós, com si l’emèrit hagués rebut alguna ofensa de part de la ciutadania espanyola i ara ens digués que, una vegada la justícia l’ha exonerat de respondre dels seus actes davant dels tribunals, necessita un temps per recuperar-se del mal moral que se li hauria infligit. O, fins i tot, com si esperés algun tipus de disculpa o de reparació. Les Noves Generacions del PP (un partit que considera que perseguir la corrupció equival a desestabilitzar l’ordre públic) van córrer a publicar un tuit dijous passat que ha estat molt comentat perquè literalment removia el ventre: una foto de Joan Carles I acompanyada del text “en fila de uno para pedir perdón ”. És un missatge que només es comprèn des d’una tradició de caciquisme i autoritarisme que, pel cap baix, ve de la dictadura de Franco, però que endinsa les arrels en una tradició de segles.
Qui està acostumat a abusar del poder arriba a considerar aquest abús un fet natural. Per altra banda, és una pretensió ridícula acotar l’abast de la corrupció de la Corona espanyola a la figura de Joan Carles, quan fins i tot la Fiscalia ve a admetre que moltes altres persones, començant pels altres membres de la casa reial, s’haurien vist beneficiades per la intensa activitat delictiva de l’emèrit. Podem afegir que les ones concèntriques d’aquest focus de corrupció situat al nucli mateix del sistema polític i institucional espanyol recorren, i en certa manera donen coartada, a la corrupció del sistema sencer. Si el cap d’estat defrauda la Hisenda del país damunt del qual regna, què no han de fer tots els altres?
Feijóo ha agafat tot d’una la bandera de la defensa del suposat bon nom de la Corona, personificada molt en concret damunt Joan Carles I. Seguint la tàctica habitual del PP i del seu cor mediàtic, és previsible que intentin culpabilitzar Pedro Sánchez d’un ultratge contra el rei emèrit. També és previsible que el president espanyol es dediqui a recollir cable: és a dir, a dretanitzar-se de cara a les eleccions del 2023, a fi d’impedir que se l’acusi de radicalisme o de ser ostatge dels seus socis. Mentrestant el retorn de Joan Carles I, quan es produeixi, es produirà en forma de revenja contra aquells que van gosar qüestionar l’home a qui devem la democràcia.
