L'electorat més desinformat mai vist
La marea vermella –el color dels republicans– que va arrasar el país a les últimes eleccions nord-americanes indica moltes coses, una de les quals és el triomf de la dreta a les xarxes socials. Sota una forta pressió de la dreta i amb l’ajuda del propietari de X, Elon Musk, les principals plataformes van obrir les comportes perquè la propaganda es propagués sense control. La conseqüència ha sigut una allau de mentides i tergiversacions circulant per les xarxes socials. I això s’ha traduït potser en l’electorat més desinformat mai vist.
Molts votants van anar a les urnes convençuts que als EUA no hi havia hagut mai tants il·legals travessant les fronteres (no és veritat), que l’índex de delictes violents està pujant (fals) i que la inflació s’ha disparat (ídem). No sabrem mai fins a quin punt tota aquesta porqueria va fer decantar els votants, però sabem que va influir considerablement en els d’una banda: els conservadors.
Aquesta relaxació de controls s’ha de combinar amb les obsequioses felicitacions públiques dels directius de les tecnològiques al president electe, Donald Trump. Com afirma el periodista Brian Merchant a la seva newsletter Blood in the Machine, “Silicon Valley ha trobat en Trump el que volia: un president que frustrarà les iniciatives antimonopoli i que alhora adoptarà la desregulació i neutralitzarà les lleis laborals”.
I aviat, quan Trump prengui possessió, el panorama no pot sinó empitjorar. Brendan Carr, seleccionat per ocupar el càrrec de president de la Comissió Federal de Comunicacions, després d’aconseguir el nomenament va publicar a X una crida a “desmantellar el càrtel de la censura i restaurar el dret a la llibertat d’expressió per als nord-americans del carrer”.
Encara que aquestes companyies no van provar de manipular activament les eleccions, no hi ha dubte que aquesta allau de desinformació escorada a la dreta va ser la lògica conseqüència de la falta d’intervenció en un moment tan polaritzat. No era realista esperar que les xarxes socials, propietat d’empreses amb afany de lucre, actuarien com a guardians de bona fe per defensar fets que planten cara al poder. Al cap i a la fi, treure a la llum uns fets i comercialitzar-los acostuma a ser perillós i rarament lucratiu. Però, tot i així, sense això ens quedem sense una visió compartida de la realitat, necessària per participar en una democràcia.
Després de la victòria per sorpresa de Trump el 2016, les plataformes tecnològiques van prometre que s’hi esforçarien més. Facebook va crear una junta de supervisió que contribuïa a decidir quins continguts perillosos s’havien de retirar. Twitter oferia recompenses en efectiu als pirates informàtics capaços de descobrir algun biaix en els seus algoritmes. I, en aquest sentit, les xarxes socials fins i tot van arribar a suspendre els comptes de Trump.
Tot seguit va venir la reacció en contra dels conservadors. El 2022 Musk va comprar Twitter amb l’objectiu explícit d’adaptar-lo als seus interessos polítics. Immediatament es va dedicar a desmantellar l’equip de moderació de continguts i va passar a utilitzar un sistema col·laboratiu de verificació dels fets que, segons els investigadors, és força deficient. Aviat Twitter –que Musk va rebatejar amb el nom de X– va començar a accedir cada cop més a les peticions de censura del govern de l’Índia, a les quals s’havia resistit fins aleshores, i va permetre la tornada d’assetjadors i propagadors de fal·làcies a la plataforma de la qual els havien expulsat.
Al mateix temps, els republicans van començar a queixar-se i van llançar una campanya jurídica i política contra la –segons ells– censura del discurs conservador per part de les plataformes tecnològiques. Quan el 2022 van aconseguir el control de la Cambra de Representants, van aprofitar els seus nous poders per emetre una sèrie de citacions i peticions de documents als verificadors i investigadors de la desinformació, cosa que els va obligar a contractar uns assessors jurídics força cars i a dedicar innombrables hores a respondre-hi.
Les plataformes van cedir. Aviat Meta va afirmar que abandonava del tot la política –el terreny dels fets més controvertits– i que suprimiria el discurs polític a Facebook i Instagram; a més, segons diuen, va reduir els avisos de publicacions falses. YouTube va dir que deixaria de retirar els vídeos que continguessin mentides relacionades amb les eleccions. Els investigadors independents de la desinformació que havien rebut citacions van rebaixar el seu ritme de treball.
Tot i que ningú pot dir amb certesa com va influir això en les eleccions, el que sí que sabem és que obrir les comportes de les xarxes socials beneficia més una part que l’altra. Un estudi exhaustiu publicat el mes passat a Nature posava de manifest que, el 2020, els conservadors van compartir més informació falsa a internet i, per tant, fins i tot una aplicació neutral de les normes de les plataformes contra la desinformació apuntaria d’una manera desproporcionada als conservadors.
L’onada de notícies falses va ser tan greu que els dies previs a les eleccions d’aquest mes, l’FBI va emetre cinc comunicats de premsa en què advertia la població sobre les mentides que circulaven en línia, com ara falses acusacions contra l’FBI per activitats de vigilància electoral, així com dos estranys comunicats conjunts amb altres organismes d’intel·ligència que avisaven dels tripijocs en línia dels russos per influir en les eleccions.
Ara ens trobem en una situació en què salta a la vista que les plataformes tecnològiques no posaran en risc els seus beneficis ni el seu poder polític per protegir una informació de bona qualitat. I també salta a la vista que els republicans continuaran pressionant perquè hi hagi menys barreres contra les notícies falses.
Si volem un entorn informatiu de qualitat, n’hem de construir un de nou fora dels murs de les actuals xarxes socials de les grans tecnològiques.
Podem fer-ho finançant els que fan una feina tan dura com recopilar els fets (també coneguts com a periodistes) i trobant nous mitjans per arribar a la gent sense els algoritmes de les xarxes socials, pensats per promoure continguts ofensius en lloc de fets purs i durs. També s’està gestant un nou moviment que vol obrir de bat a bat les portes de les xarxes socials tancades.
Segurament us heu assabentat que aquests últims anys han aparegut un munt de xarxes socials noves, com ara Mastodon, Threads i Bluesky. A primera vista potser s’assemblen a X, però, si ens hi fixem bé, són totalment diferents de les xarxes socials amb què ens hem anat fent grans. Formen part d’un moviment anomenat Fedivers, nom que, segons algunes fonts, deriva de federació i univers.
Encara és molt aviat per al Fedivers –que té al voltant de 200 milions d’usuaris davant dels milers de milions de Facebook i X–, tot i que Bluesky creix molt de pressa: els últims 90 dies ha doblat el nombre d’usuaris i ja ha superat els 15 milions. Els objectius de Fedivers són ben senzills: permetre’ns publicar a totes les xarxes socials des d’un sol compte.
El Fedivers també deixa que els usuaris es converteixin en el seu propi guardià a les xarxes socials, perquè ells mateixos poden triar els seus criteris per moderar els continguts.
No és la fórmula màgica per a la veritat: molta gent continuarà empassant-se falsedats i continguts enganyosos. Però si agafem el control de les xarxes socials del nostre entorn, donarem una oportunitat a la veritat.
Copyright The New York Times