La recent detenció de Pàvel Dúrov, cofundador i CEO de Telegram, ha generat una àmplia cobertura mediàtica i ha encès un intens debat, especialment al voltant de la qüestió dels drets digitals, un tema sobre el qual la població en general continua estant generalment desinformada.
Primer, hem de reconèixer que de moment no coneixem tots els fets sobre aquest cas. Tot i això, resulta curiós que Dúrov sigui detingut ara, considerant que acaba d'obtenir –acceleradament– la ciutadania francesa, concedida malgrat que els problemes associats a Telegram ja eren de domini públic. Sembla que, en el seu moment, el govern francès va oblidar aquestes preocupacions, cosa que obre la porta a la hipòtesi que la seva detenció pugui estar vinculada a qüestions geopolítiques, particularment en relació amb el paper de Rússia i França a l'Àfrica. El que sí que sabem amb certesa és que tant la plataforma com el seu fundador són altament controvertits. Durant anys, Dúrov ha estat festejat i atacat per diferents governs, fet que subratlla el paper central que les plataformes en línia han adquirit, no només en la nostra vida diària, sinó també en la geopolítica global.
És important aclarir que aquest debat no es redueix a una qüestió de blanc o negre. Defensar Telegram com a empresa és difícil, especialment si considerem les seves pràctiques de moderació de contingut, que són altament problemàtiques, si no inexistents, i que van acompanyades d'una alarmant manca de responsabilitat i transparència corporativa. Això ha convertit Telegram en l'aplicació preferida de radicals d'extrema dreta i d'altres grups perillosos. És probable que Telegram estigui violant la llei de serveis digitals de la UE, que regula el contingut que es pot compartir a les plataformes en línia. Això no vol dir, però, que el seu conseller delegat, o qualsevol empleat, pugui ser coaccionat mitjançant càrrecs penals per fer complir les lleis de governança de contingut.
Tot i presentar-se com una "aplicació de missatgeria amb un enfocament en la velocitat i la seguretat", cal deixar clar que Telegram no és una aplicació de missatgeria veritablement segura. Experts en seguretat digital han advertit durant anys sobre les seves deficiències, posant èmfasi en el fet que no utilitza xifratge d'extrem a extrem (E2EE) per defecte, cosa que significa que no ofereix més seguretat que Facebook, Messenger o WhatsApp. En darrera instància, Telegram funciona més com una xarxa social que com un servei de missatgeria segur. No està ben preparada per resistir les pràctiques de vigilància de França o les lleis de registre de criptomonedes. Però malgrat tot, és probable que els estats membres de la UE aprofitin aquest cas per intensificar la seva campanya contra el xifrat, presentant-lo, enganyosament, com el principal problema.
Aquest debat està estretament vinculat a la lluita pública contra l'anonimat en llocs com Espanya. L'Estat ha donat suport a la prohibició del xifratge d'extrem a extrem, argumentant que cal poder accedir a la informació a Internet (i escudant-se en la proposta de la UE d'escanejar missatges privats a la recerca de material il·legal en la lluita contra l'abús sexual infantil). No obstant això, ni en aquest ni en altres contextos, no hi ha cap expert que certifiqui que limitar la disponibilitat del xifratge és necessari o una solució viable per acabar amb la criminalitat. Els estats membres de la UE i altres actors han invocat durant molt de temps la necessitat de protegir els nens, igual que han justificat mesures anteriors sota el pretext de protegir la nostra seguretat. Aquests arguments s'estan utilitzant cada cop més per justificar accions que posen en perill, si no violen obertament, les nostres llibertats fonamentals en un context de creixent securitització de diversos aspectes de la vida pública i privada.
De tot plegat –també de la detenció de Dúrov– en podem extreure una idea: el perill que suposa que els estats s'acostumin a adoptar mesures desproporcionades per obligar les plataformes a complir les regles o les sol·licituds d'actuació. En són exemples la suspensió d'X (l'antic Twitter) al Brasil o l'ordre fallida del jutge Santiago Pedraz de suspendre Telegram el 2023. Accions com aquestes solen passar per alt els diferents drets fonamentals que estan en joc. Si realment volen protegir els nostres drets, les nostres autoritats haurien de fer un esforç per protegir els nostres drets digitals. Però això obligaria a abandonar un discurs tecnosolucionista segons el qual molts problemes extremadament complexos es podran solucionar mitjançant l'ús –sota el seu poder, esclar– de la tecnologia. Els abusos de poder, òbviament, no existeixen en aquest relat utòpic.
