L’artista (femenina) del moment?

Em llevo amb la roda del canal 3/24. L’estimada Sheila Alen dona la notícia d’un concert de la cantant Rigoberta Bandini. Per explicar-nos-en l’èxit diu que és “l’artista femenina del moment”. I ja entenc molt bé que la redacció de la peça vulgui remarcar, justament, que aquesta artista és femenina. Però dient que és “l’artista femenina del moment” no se li està donant categoria, justament.

Sovint, en el meu món, el de les lletres, toca fer algun elogi de contraportada. Si és l’elogi d’un escriptor home podem dir que és “el millor escriptor de la nostra literatura” i entendrem que inclou escriptors i escriptores. I ja sé que hauria hagut de dir “escriptors, escriptores i escriptoris”, per incloure els no binaris, però em fa l’efecte que tothom es pensaria que em refereixo a les taules que fem servir per escriure. Si fem, en canvi, l’elogi d’una escriptora ¿direm que és “la millor escriptora de la nostra literatura?”. Això, clarament, n’exclou els escriptors. Però dir que és “la millor escriptora d’entre els escriptors i escriptores” és molt enrevessat. I seria molt forçat dir que és “la millor escriptor”. Haurem de dir, doncs, en tot cas, que és “la millor de les lletres catalanes”, sense posar-hi l’ofici, que se sobreentén. En el cas de la Bandini, “artista” serveix per a tots els gèneres. Si haguéssim dit que és “l’artista del moment” hauríem dit que, d’entre tots els artistes, ella és la que destaca. En canvi, dient que és l’artista femenina del moment, estem dient que aquesta artista és la del moment si no hi comptem els homes.

Sovint em trobo dones que, per un esperit reivindicatiu absolutament necessari, em diuen “jo només llegeixo dones” o “jo només vaig a concerts de dones”. Jo no! Jo només llegeixo bons llibres i només vaig a bons concerts. I el que m’agrada és constatar que, entre els artistes que fan bons llibres o bons concerts, hi ha homes i hi ha dones.