Aquesta setmana hem sabut que el productor i ventríloc José Luis Moreno ha posat a la venda la seva caseta de Madrid, amb piscina, jardins, pista de tenis, deu dormitoris i nou banys. El preu és gairebé la meitat del que costaria, tenint en compte la zona i les qualitats. El motiu és que ha posat en venda la nua propietat, que consisteix a transmetre la propietat del bé, però no l’usdefruit, que, normalment, es queda el venedor amb caràcter vitalici. És una forma d'assolir liquiditat sense haver de deixar la llar, dolça llar. El comprador sol ser un inversor a llarg termini que, senzillament, compra barat i espera que l'habitatge quedi lliure d'usdefruit per vendre'l a preu de mercat.
Aquesta modalitat està creixent a Espanya. Es fan unes dues mil transaccions a l'any i cada vegada n'hi haurà més, atès que assistim a la jubilació del baby boom dels anys seixanta, el qual té la major part del seu estalvi materialitzat en forma de pedres: el pis. Però esclar, cal viure en algun lloc. I la pensió és molt justa. Així que una forma poc traumàtica de realitzar el patrimoni és aquesta: vendre barat, fer líquida la meitat de l'estalvi i quedar-se a casa.
El curiós de l'assumpte és que l'art d'usar sense tenir o l'ús per damunt de la tinença era, fins ara, una tendència entre els més joves. Economia col·laborativa, en diuen. O circular, depenent de si ens referim a les persones o les coses. I es basa en la premissa que és millor compartir, reutilitzar i usar abans que posseir en propietat. Ho explica el llibre No coses, de Byung-Chul Han, quan analitza la relació entre les persones i l'era digital. Les noves generacions avantposen usar a tenir. Posseir coses és car, t'hipoteca, et fixa a un lloc i genera despeses, et bloqueja, és rígid. I les generacions d'avui volen relacions, personals i laborals, líquides.
Doncs bé, la cosa està com està. Així que això ja no es limita a millennials o centennials. Comença a expandir-se l'opció de l'ús ja entre els més grans, fins i tot futurs jubilats que, davant la dificultat de viure molts anys amb la pensió, s'han apuntat, via modalitat secular, diguem-ne hipoteca inversa, renda vitalícia o nua propietat a això d'usar sense tenir. Que el benefici se'l quedi un altre, que l'important és viure en algun lloc, sigui nostre o no.
