L'arquebisbe i la cançó del violador
Vita és un poblet de la província d’Àvila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Els vots dels seus 79 habitants es reparteixen molt majoritàriament entre PP i Vox, amb alguns vots minoritaris, o residuals, per al PSOE o per al partit local Por Ávila. L’alcalde de Vita, Antonio Martín Hernández, ha saltat bruscament a la fama dins el ruedo ibérico perquè fa uns dies, durant les festes del poble, va cantar una cançoneta repugnant que descriu en to de burla el segrest i la violació d’una menor per part d’un home adult, imitant una salmòdia religiosa.
Tal vegada aquest to de mossèn depravat tingui a veure amb el fet que a l’alcalde de Vita li hagi sortit un aliat potser inesperat, però gens sorprenent: el president de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello. El càrrec de president dels bisbes espanyols és d’aquells que marquen tendència, de tal manera que els barons que l’ocupen solen mostrar-se proclius a intervenir en assumptes que són ben d’aquest món, i a fer-ho quasi sempre defensant les posicions de la ultradreta més patriotera i casposa. Argüello no és cap excepció a aquesta norma, i ha volgut mostrar-se comprensiu amb Martín Hernández. Per a l’arquebisbe, els cants pederastes de l’alcalde “s’han de posar en el context d’una festa popular, a altes hores de la matinada i havent begut”. És bo saber-ho.
Si estar de festa i amb unes copes de més serveix per acusar l’apologia de la violació de menors (de fet, i de manera encara més aberrant, l’alcoholèmia d’alta graduació serveix d’atenuant en els judicis per delictes sexuals), sens dubte monsenyor Argüello es mostrarà igualment comprensiu amb qui, en les mateixes condicions, begut i a les tantes, faci una crida a la crema d’esglésies, per dir una ocurrència amb el més sa animus iocandi.
La realitat és que, dels molts motius d’alarma que es desprenen del si de l’Església, sens dubte el més greu són els casos de víctimes de pederàstia a mans de religiosos, que un informe del Defensor del Poble va xifrar l’any passat en 440.000 persones a l’estat espanyol. La Conferència Episcopal Espanyola ha rebutjat repetidament aquest càlcul, i ha publicat xifres molt menors per contestar-lo, però és evident que el problema no ha estat mai la quantitat de víctimes, sinó el fet que aquestes formes de depredació sexual s’hagin produït i encobert en el si de l’Església. Haurien de recordar l’Evangeli: “Ai de qui escandalitzi un infant, perquè més li valdrà no haver nascut”.
Per la seva part, l’alcalde de Vita i els seus partidaris s’escuden en el fet que, segons ells, la fastigosa cançoneta és “una cançó popular”. Alguns haurien d’entendre que haver fet una mateixa cosa al llarg de les seves absurdes vides no la converteix en “popular”. Finalment, cal subratllar que el bipartidisme PP-Vox és una realitat força estesa arreu de les Espanyes, molt més enllà dels 79 habitants de Vita.
