L’amor venia en taxi?
Ai, ai, el que m’acaba de passar. El que m’acaba de passar! L'hi puc explicar, senyoreta? O senyora, com vostè vulgui. És que haig de buidar el pap, escolti, és que si no ho explico, rebento. On va? A la plaça Catalunya? ¡Volando! ¿A quina part de la plaça Catalunya? Al Portal de l’Àngel. Som-hi. Soc el taxista més ràpid de l’Oest. Pagarà amb targeta? Perfecte. No, no. Només pregunto per engegar el datàfon i no fer-la esperar. Aprofiti, que quan pugin les tarifes, a l’hivern, això serà un despiporre. Ja pot pujar-hi de peus.
Doncs el que m’ha passat... Ai, ai. Això sí que és enredo i no l’obra aquella de l’Anglada, L’amor venia amb taxi. Ja pots comptar. Doncs que he recollit en una discoteca. Una parella. Ella anava bé, però ell, borratxo perdut. La noia diu: "Anem a casa meva, que és a Pedralbes, i després a ell l’ha de portar a Sitges". I jo que penso: "Mira, tu, una carrera guapa a Sitges. Que bé". I ell, que gat perdut, va i diu: "Primer a Sitges i ja tornareu...". Però esclar, la noia que ni hablar del peluquín. Que ella no anava a Sitges i tornava després, i ho comprenc, pobra, perquè escolti, és que no és aquí al costat. En total, que portem la noia a casa seva, la deixem al portal, molt bé tot, i quan jo ja em disposava a enfilar cap a Sitges, va el manso i em diu, amb veu normal: "No anem a Sitges". I ja no anava borratxo! Estava tan campante. Ho havia estat fent veure! I em diu que tornem a la discoteca, que ha quedat amb una que li fa tilín. Mare meva com està el món. Si em punxen no em treuen sang. M’he quedat sense carrera, però claro, cap a la discoteca falta gent.
Esperi, esperi! El deixo, em paga, entra cap a dins, i ¿qui baixa d’un taxi quan ja me n’estava a punt d’anar? Ella! Sí senyoreta. Són set euros. Aprofiti. Ja veurà quina pujada amb les noves tarifes. El món és un manicomi, sí, sí. El que han vist aquests ulls...
