Contra l’amnistia, la quota i el català

Un grup que rebutgi frontalment l’amnistia, el finançament singular i la immersió lingüística ha de ser pròxim a Vox i al PP. Certament, fins al 2023 també podia ser pròxim al PSOE, que el 2023 afirmava que l’amnistia era inconstitucional. Després Sánchez va necessitar els vots de Junts per ser investit i va venir la llei d’amnistia (que vingui l’amnistia és una altra història). Després, Illa va necessitar Esquerra pel mateix i els socialistes van acordar el finançament singular. O sigui que, avui com avui, l’ideari d’un grup així és minoritari entre els partits representats al Parlament.

Aquest és Societat Civil Catalana, una representació de la qual va ser rebuda a Palau pel president de la Generalitat. Un grup que a aquestes alçades rebutgi l’amnistia ha de ser d’un espanyolisme ranci. Que a aquestes alçades rebutgi la immersió lingüística, ignorant la superioritat política, jurídica, econòmica, mediàtica i demogràfica del castellà ja explica prou clarament fins on arriba el seu nacionalisme. Però el més impactant és que estiguin en contra de la quota catalana, que consideren fruit del “supremacisme d’una ideologia nacionalista que creu que Catalunya hauria de ser beneficiada singularment per sobre de la resta d’espanyols".

És molt fort que uns catalans estiguin en contra del progrés i del benestar de tots els catalans, sobretot quan es tracta d’un progrés que surt de l’esforç fiscal dels catalans. Deu ser que a SCC ja li està bé que el risc de pobresa rondi el 24% de la població catalana, o donen per acceptables les llistes d’espera de la sanitat pública. A cap socialista ni a cap popular basc se li acudiria renegar de la quota. Ciutadans es va presentar al País Basc amb aquesta idea i va fer-hi el ridícul. La normalització consisteix, també, a posar al dia un finançament caducat i injust, que només poden defensar els extremistes.