Elon Musk és un personatge tan fascinant com inquietant.
La pregunta que com a observador del món econòmic i dels negocis em faig és: “què vol?”. És una pregunta important. En qualsevol personalitat que salta a la palestra pública és necessari, per a comprendre i endevinar els seus passos, saber quina és la seva motivació, el seu propòsit.
Elon Musk és, a priori, empresari. Considerat la persona més rica del món, les seves principals empreses són Tesla (automoció), SpaceX (aeroespacial), X (xarxa social) i xAI (intel·ligència artificial). A més, participa en alguns negocis d'infraestructures. No té criptomoneda pròpia, si bé ha advocat per algunes d'elles, posant-les de moda, i ha donat suport al desenvolupament d'aquestes. Trump ho ha incorporat al seu pròxim govern amb dos grans objectius: reestructuracions en despeses i normes. És a dir, eliminar agències federals, reduir despesa governamental i eliminar regulacions i burocràcia. Una motoserra interna mentre Trump aixecarà murs externs. La idea és liberalisme cap a dins i proteccionisme cap a fora.
Què hi fa aquí Musk? Per què un empresari especialitzat en tecnologia fa de ministre de retallades?
Només tinc una possible resposta: cerca més poder.
Quan una persona ja és la més rica del món, quan és propietari d'una de les xarxes socials més importants del món, quan està en la carrera aeroespacial i lidera la que serà la tecnologia més influent del moment, la intel·ligència artificial, no necessita res més en l'àmbit empresarial. La seva incursió en la política ni tan sols pretén assegurar els seus negocis a força de controlar la legislació vigent. Això li va bé. És un efecte secundari, beneficiós, de ficar-se en política. El Pisuerga passa per Valladolid, i ser la mà dreta de Trump evidentment el beneficiarà en els negocis.
Però aquest no és l'objectiu principal. El propòsit de Musk és accedir al poder, a les màximes quotes de poder possibles. No tinc cap dubte que la seva ambició final és la presidència dels Estats Units. No ara. Però sí en un futur. Aspira a convertir-se en la persona més poderosa del món. Les motivacions en aquests nivells de riquesa i notorietat no són ja materials, sinó psicològiques. Els diners ja no proporcionen més adrenalina ni satisfacció. I l'ego ha de continuar sent alimentat. L'ego s'alimenta de vanitat i la vanitat es rega amb poder.
Per què? Per sentir-se immortal.
Tan simple, tan absurd, tan perillós.
