Fa temps que es parla de les smart cities per referir-se a grans conurbacions com a ciutats intel·ligents, plantejades de manera sostenible i, alhora, rendible.
El gran repte és, precisament, unir sostenibilitat i economia. Smart significa intel·ligent, llest, elegant. Però en gestió organitzativa utilitzem l’acrònim SMART per referir-nos als objectius. Es considera que un objectiu empresarial, organitzatiu o institucional està ben definit si compleix totes les lletres: S de specific (l'objectiu ha de ser concret); M de measurable (ha de ser mesurable); A de achievable (ha de ser assolible); R (ha de ser rellevant, alguns prefereixen la R de realista); T de timely (ha de referir-se a un objectiu temporal).
Barcelona té un problema. Ens hem proposat convertir-la en una smart city sense objectius que compleixin les lletres de SMART, que són les que asseguren que allò que es posa en marxa és factible i es podrà monitoritzar. La ciutat és cada cop més verda i sostenible en termes de medi ambient, però estem perdent moltes oportunitats econòmiques i la delinqüència augmenta a una de les pitjors ràtios de les principals ciutats d'Espanya.
Crec que hauríem de definir per a l'economia i la sostenibilitat –que sovint xoquen– uns objectius SMART. Hi ha molts indicadors possibles, però aquests serien suficients.
En sostenibilitat: les emissions de CO₂, percentatge d'energia renovable sobre el total consumit, reducció de residus i augment del reciclatge, metres quadrats verds per habitant.
En economia: creixement del PIB per habitant, taxa d'atur, inversió estrangera directa i augment del turisme en ingressos i visitants.
Fixeu-vos que d’aquests indicadors es poden perfectament fixar objectius SMART. Perquè no es tracta només de fer una ciutat més saludable, sinó també que, en aquest esforç, no hi perdem benestar econòmic, perquè perdre riquesa no permetrà, en el futur, sostenir la sostenibilitat. I sento el fàcil joc de paraules, però no hem d'oblidar que la sostenibilitat ha de ser també sostenible. I per això calen diners.
